dimarts, 25 d’abril de 2017

600 anys de correu : Una passejada d'autor

Possiblement molts de nosaltres escrivim ara menys cartes que fa uns quants anys, quan érem més joves. La vertiginosa evolució dels medis de comunicació, molt especialment del correu electrònic i les xarxes socials, fa que el correu escrit tradicional hagi davallat en intensitat d'ús, tot i que, a canvi, s'hagi incrementat notablement l'enviament de paquets i mercaderies a causa de la globalització del comerç a tots els nivells.
La història del correu ve de molt lluny, i està plena d'interès. Grans estats i imperis antics, com l'egipci, el xinès o el persa, tenien serveis de correu que els permetien estar informats i controlar el que succeïa als diferents confins del seu territori. En particular, l'imperi romà va tenir un servei de correu, el cursus publicus,  en el que els missatges eren transportats per missatgers especialitzats que feien trajectes per relleus de cavalls i/o de vehicles amb rodes, utilitzant les vies de transport construïdes per finalitats militars, i les mansions disposades per permetre el relleu dels cavalls o vehicles, i per descansar entre etapa i etapa d'un trajecte.
Amb la caiguda de l'imperi romà, va desaparèixer a occident una autoritat forta capaç de mantenir un servei de correu complex i eficient. Llavors, diverses institucions, com el papat, les ordres monàstiques o els diversos regnes i ciutats que es van anar formant, van instituir els seus propis serveis de correu. Al començament eren molt senzills, estaven  constituïts per missatgers propis que, a peu o a cavall, feien la seva feina afrontant tot tipus de perills.
Amb el temps, els serveis de correu van tornar a assolir la complexitat dels temps clàssics, encara que sempre limitats per uns camins rudimentaris i uns medis de transport molt limitats.

A casa nostra, la història del correu va tenir moments molt assenyalats. En un moment determinat, fa més de sis cents anys,  hi havia a Barcelona una diversitat de serveis de correu : El correu reial de la corona d'Aragó, els correus de la ciutat i els correus privats de diverses institucions i mercaders. Va ser a la ciutat de Barcelona on els missatgers del correu - llavors anomenats troters - es van associar per primer cop en un gremi o associació propi, independent de qualsevol institució o estament, que tenia la seva seu a la capella de Marcús, que encara avui existeix a la placeta de Marcús, prop del carrer Montcada, sota l'advocació de la Mare de Déu de la Guia.

Des de llavors, una multiplicitat d'esdeveniments van deixar una petja força interessant a la història de la nostra ciutat. Així, mentre a la resta d'Espanya la família Tassís, que tenia experiència en serveis de correu a d'altres països,  controlava el servei de correu, per encàrrec reial, als territoris de l'antiga Corona d'Aragó, la família Ferran conservava la responsabilitat del servei. El 1716, però, amb l'arribada dels Borbons, l'estat agafà el control del servei i el va unificar. Llavors el servei va tenir diverses ubicacions principals, que van culminar amb l'actual edifici situat al començament de la Via Laietana, inaugurat l'any 1929.
Per resseguir aquesta petja i accedir sobre el terreny a un munt d'històries i localitzacions de força interès, us recomanem la passejada "600 anys de correu de l'edat mitjana al segle XXI", organitzada pel Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), amb un itinerari i contingut de gran interès dissenyat per Antonio Aguilar, geògraf especialista en la història de les comunicacions.

La propera data per a la passejada serà diumenge 28 de maig a les 10.30. Cal reserva prèvia. Us recomanem de fer-la amb antelació ja que la qualitat de l'activitat fa que s'acostumin a acabar les places.