Quan obrim l'aixeta de
casa i gaudim d'un raig d'aigua, accedim de forma còmoda a un servei que suposa
i ha suposat un esforç significat de moltes persones, empreses i institucions,
per aprofitar, canalitzar i distribuir el regal líquid que ens fa la natura.
Ens trobem, en efecte,
davant un servei que una persona que viatgés en el temps des de fa poc més de
cent anys qualificaria de "miracle", com tants altres aspectes de la
nostra vida quotidiana.
Així, per rentar la roba
calia anar als safarejos públics, que es convertien en un espai de
sociabilitat. L'expressió "fer safareig" deriva del fet que en
compartir l'estona de rentar la roba, les dones intercanviaven notícies i
tafaneries del poble, donant lloc al mot "xafardejar".
Els rius Llobregat i Besòs es van constituir amb el temps com
fonts importants de proveïment d'aigua de Barcelona, afegint-se a les aigües
extretes directament de pous.
Una font històricament
molt significativa d'aigua per Barcelona la va constituir el Rec Comtal,
l'orígen del qual cal trobar en l'aqüeducte romà que proveïa d'aigua la ciutat.
Més endavant, amb el
creixement demogràfic, es van haver de tecnificar i modernitzar les
infraestructures hidràuliques i es van afegir com fonts de proveïment el
transvasament d'aigua d'altres conques o la dessalinització i potabilització de
l'aigua del mar. El sistema hidràulic potabilitza, canalitza i distribuieix
l'aigua cap a nuclis de població cada vegada més grans per a les quals l'aigua
és una necessitat de primer ordre.
Totes aquestes coses, i
moltes altres, us les mostraran i explicaran en aquest magnífic oasi que al
bell mig de Cornellà constitueix el Museu
Agbar de les aigües. El
museu disposa, a més de les instal·lacions museístiques, d'un magnífic i
relaxant jardí, a més de pàrquing per als visitants si preferiu anar-hi en
cotxe, malgrat està molt ben comunicat per metro, trambaix i tren. Les visites, preferiblement guiades, us faran
apreciar i gaudir més el petit miracle quotidià de la disposició de l'aigua i
us mostraran com era la planta de servei de l'aigua el 1909 i com ha
evolucionat fins ara.
Segur que després
d'aquesta enriquidora visita us vindran ganes de complementar-la amb les altres
oportunitats que teniu de conèixer el nostre sistema hidràulic: les cases de
les aigües de Montcada i de Trinitat Nova, que, a la vertent del Besòs, han constituït
també elements singulars del nostre sistema hidràulic i en custodien i
transmeten la història.
1 comentari:
Jordi jo vull anar-hi. Hauras d'organitzar una visita
Publica un comentari a l'entrada