divendres, 14 de juliol de 2017

Fantàstics, aquests anglesos

Ian McEwan i Grahan Swift tenen en comú ser grandíssims escriptors i haver nascut a finals dels 40 a Anglaterra. Ara ens lliuren dues novel·les curtes on tornen a mostrar el seu magisteri. El primer, després del merescut èxit de "La llei del menor", juga de nou amb el seus personatges -una dona i dos germans, un dels quals és el  seu marit i l'altre el seu nou amant- amb "Closca d'anou" (Anagrama en català i castellà) vistos des d'una perspectiva impossible, la del fill encara no nascut que percep el món des de la panxa de la protagonista. El segon, a "El Domingo de las Madres" (Anagrama) ens ofereix la història d'una criada que se'n va al llit amb un jove de classe alta a punt de casar-se amb una altra dona del seu cercle social elitista. Recomano aquest llibre molt especialment. És, en la seva brevetat, una autèntica joia que, per cert, acaba amb reflexions lluminoses sobre la literatura i la "veritat", definida com la fidelitat a la matèria de la vida i l'intent de capturar "la percepció mateixa d'estar viu".

Aconsello també dos autors catalans en castellà. Gonzalo Torné ens explica a "Los años felices" (Anagrama) la relació entre un grup d'amics a Nova York en un moment indeterminat dels anys 60 o 70. Els lectors d'aquest post s'estranyaran de la meva recomanació, ja que acostumo a primar els narradors fluids i austers, quan aquest cas és més aviat del que podem anomenar " excel·lent escriptor de frases", ple d'expressions brillants que no sempre van en benefici del recorregut de l'experiència lectora però sí d'una profunda reflexió sobre l'amistat. Pel que fa a la Sònia Hernández, presenta el que per mi és el seu millor llibre, "El hombre que se creía Vicente Rojo" (Acantilado), on es desenvolupa un joc d'identitats en la relació d'una dona i la seva filla amb un probable impostor que diu ser el gran pintor catala-mexicà Vicente Rojo.

Acabo el text d'aquest mes amb una novel·la que jo qualificaria d'Indie i que per tant no m'estranyaria que fos tralladada a les pantalles. L'ha escrit la irlandesa Maggie O'Farrell, el títol és "Aquest deu ser el lloc"/"Tiene que ser aquí" (L'altra editorial/Asteroide) i és una recargolada però ben construïda i resolta història d'amor amb tots els ingredients per captar al lector.