¿Què fer si es rep la citació per anar una mesa electoral
pel referèndum de l’1-O?
La pregunta que formulo és de molt senzilla resposta per un
independentista de pedra picada o per un unionista de soca-rel: el primer hi
anirà sense pensar-s’ho dues vegades i l’altra declinarà enèrgicament a
col·laborar en un referèndum que considera il·legal.
Però la pregunta és pertinent per
aquella gent, diguem-ne d’ordre, i en certa manera temorosa de la llei, grup
social heterogeni en el que hi cabria des de l’independentista instrumental, a
l’unionista moderat, passant pel catalanista pragmàtic, que poden estar
disgustats pel fet que, facin el que facin, poden rebre una patacada legal, per
qualsevol dels dos bàndols:
Si es presenten a formar part de
les meses electorals, poden témer que es faci realitat l’amenaça del Fiscal
General de l’Estat, que assegura que poden ser perseguits penalment com a
“cooperadors essencials en un acte il·legal”, i si no es presenten, la
Generalitat pot imposar sancions econòmiques, atès que es obligatori
comparèixer segons la Llei catalana de Referèndum, la qual es remet, en matèria
de sancions, a la Llei espanyola del Règim Electoral General, de 1985.
Hem de reconèixer que la situació
pot ser incòmode i fins i tot esdevenir kafkiana (autor, casualment o no, de
l’obra “El procés”), com a símbol de l’angoixa que pot patir un ciutadà normal
i corrent sotmès a dues legalitats enfrontades i inconciliables.
Sembla de tota manera que aquest
dilema existencial/legal no arribarà a produir-se, atès el zel posat per
l’Estat per impedir que les citacions per a les meses electorals arribin als
seus 55.000 destinataris, entre presidents i vocals.
Però, per si un cas arribessin, i
no es tingui clar el què fer, sempre tindreu l’opció de fer el que feia un
conegut meu advocat quan no volia anar a un judici i provocar la seva
suspensió: li demanava a un amic seu metge que li fes un certificat mèdic fent
constar que patia un atac de còlic-nefrític i el presentava un dia abans al
Jutjat per excusar la seva absència a l’endemà. Crec que ho ha fet set o vuit
vegades, i sempre li ha sortit bé.
És només una idea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada