L'Òpera dels dilluns

El passat dijous varem anar a una sessió de l’Òpera al cinema on es retransmetia la inauguració de la temporada la Scala de Milà.

Es representava “Andrea Chenier” de Giordano, un clàssic de l’òpera  verista. El principal atractiu eren els dos protagonistes, l’Anna Netrebko i el tenor  Yusif Eyvazof. El morbo estava en l’actuació del tenor, que és l’actual  marit de la Netrebko. Es comenta que això li permet actuar el rols i teatres que difícilment estarien al seu abast sense la seva relació amb la diva. La veritat és que sense ser cap fenomen vaig trobar que tenia una veu potent i agradable; potser una modulació un pel rígida però també s’ha de considerar el tipus de cant verista. En canvi vaig trobar bastant  desmillorada a la Netrebko, fins al punt que quan va aparèixer en escena no la reconeixia; també em va semblar, potser per l’enregistrament que no era massa bo, que no estava en el seu millor moment de veu.

Avui escoltarem l’ària més coneguda de l’òpera, “Un di al azurro spazio” interpretada per en Luciano Pavarotti en un enregistrament del 1966 des del MET.