Zarita

Zarita. Long time ago.            Foto: J.M.Cortina

Rafael Zaragoza - Zarita - és un gran guitarrista a qui vaig conèixer quan era un dels components de Secta Sònica, un grup de jazz rock integrat en el que es va anomenar música layetana, on als anys setanta tocava meu germà Victor juntament amb en Jordi Bonell i el Gato Pérez.

Avui us ofereixo una peça singular enregistrada amb les modernes tècniques actuals que us explico amb les seves mateixes paraules:

“Es tracta d’un solo de guitarra, una elèctrica passada pel MIDI, amb un registre de SCAT. Aquesta darrera és una tècnica d'improvisació rítmica que fan servir els cantats de jazz fent sorolls vocals, no melòdics, amb la veu. El MIDI recull els atacs de corda de la guitarra i els converteix en notes 'vocalitzades'. La gran Ella era, també, genial amb l'SCAT.
El tema, inèdit, forma part d'una etapa un xic experimental que varem treballar a l'estudi Bonso, aquí a Gràcia, i combina instruments virtuals i reals. Reclamo l'atenció per la magnífica bateria den Quico Samsó, amb un impuls rítmic tremendo.”