Diaris pel terra.

Al fer el canvi de la L-5 a la L-1 a Pl. de Sants, just a l’entrar al vagó de metro m’he trobat al terra sota el seients una “Vanguardia”. He pensat que algú se l’havia deixada, o bé li havia caigut al terra i distretament se l’havia oblidat. M’endinso cap al fons per situar-me més a prop de la porta de sortida del darrer vagó i observo al desplaçar-me pel comboi que la història es repeteix a la resta de vagons. Sota la majoria dels seients n’hi han moltes de “Vanguardies”, tirades arreu. També observo que als llocs del terra (buits de diaris) algun que altre viatger ja les han fetes seves i les estan fullejant. No està malament -he pensat- ja que habitualment el diari que es llegeix al metro és el “20 Minutos”, però aquest sempre ha estat de franc.

Prenc de sota el meu seient un diari i me’l miro no sigui cosa que es tracti d’una publicitat enganyosa. Però no, és tracta de “La Vanguardia” d’avui. Desconec per quina causa han decidit repartir-los així, llençant-los als vagons com aquell qui sembra blat al mig del camp.

He de manifestar que durant anys he estat fidel comprador de “El Periódico” en català, fins l’estiu passat. Com a conseqüència dels atemptats soferts a la Rambla el diari no va tenir contemplacions ni entranyes a l’hora d’escollir unes portades absolutament desafortunades. Després el diari ho va rematar amb el mal tracte donat a les actuacions del Mossos publicant informacions no contrastades. 

És cert que l’anomenat “procés” ha tingut un efecte clarificador ja que gairebé tot s’ho ha endut per  endavant (Convergència, Unió, PSC, PP, Comuns…). La destrossa és important… i espera’t.

També ha tingut la virtut de treure la màscara a molts mitjans de comunicació i deixar al descobert que alguns del mass-media autoanomenats catalanistes en un temps no gaire llunyà, s’han comportat tan sols com fidels servidors dels promotors del 155, i sobretot, d’aquells qui els paguen els deutes i els omplen les pàgines de publicitat.

“Diguem quina publicitat anuncies i et diré qui és el teu amo”.

És cert que el nombre de lectors ha anat minvant i que la majoria dels diaris no passen per uns moments massa fàcils, però repartir el diari d’aquesta forma he de confessar que jo mai no l’havia vist. Sobretot dit d’un diari seriós, clàssic i sobretot, monàrquic.

Imagino que és una manera simple de no amainar el tiratge i mantenir-se “viu” a costa del que sigui per tal de presentar uns índex de publicació absolutament erronis, per no dir falsos, em perdonaran l’atreviment.

Recordo no fa massa dies, de viatge a la ciutat de Toledo i província, que a la majoria dels hotels on vam estar hostejats, a la recepció, cada dia, només rebien “La Razón” y “El Mundo”.

Preguntat del perquè no tenien altres diaris per tal de complaure la variada clientela hostalera, el recepcionista va ser molt clar en la resposta:

- Hombre, estos se reciben gratis, los otros hay que pagarlos.

De fet ens passa amb els diaris el mateix que ens passa amb les autopistes o els “Castors” recuperats per l’estat. Totes les despeses per publicitat acabaran sumades al rebuts de la llum, del gas, del telèfon o de qualsevol altra empresa situada dins l’Ibex, que són en realitat les que tallen el bacallà a “Ñ”. 

Bé, si al cap i a la fi som sempre nosaltres qui paguem la festa avui almenys he pogut fullejar “La Vanguardia” de franc.

Francesc Tàrrega