Laëtitia (i Jessica) i altres propostes.

L’historiador francès Ivan Jablonka ha recollit uns quants premis literaris i, sobretot, ha impressionat arreu del món milers de lectors - entre els quals un servidor - amb una obra sense elements de ficció dedicada a reconstruir la vida i la mort de Laëtitia Parrais, una jove de 18 anys que va ser segrestada i assassinada al 2011 i que va estar al centre d’una operació política populista del president Sarkozy, enfrontat als jutges. A ‘Laëtitia o la fi dels homes’ (en català i en castellà a Anagrama), Jablonka recull la biografia de dues bessones que pateixen la violència masclista des del seu naixement i acaben sent acollides per una família.  Jablonka combina admirablement el rigor en la reconstrucció dels fets amb una visió empàtica cap a Laëtitia i la seva germana Jessica, qui també va ser víctima d’abusos sexuals. Cap al final del llibre, l’autor obre el focus cap a l’anàlisi del context social, el paper que hi juguem els homes en les relacions de dominació envers les dones i el sentit de la literatura i el periodisme de ‘successos’.

La sueca Karolina Ramqvist ens situa a ‘La Ciudad blanca’ (Anagrama) en l’angoixa d’una dona que perd al seu home, un delinqüent amb qui va aconseguir un gran benestar material, i fa front, amb el seu nadó i enmig de la neu, a la necessitat d’obtenir diners recuperant la part del botí a la que creu tenir dret. Els antics còmplices del seu home no opinen el mateix i la narració, extremadament austera, reflexa la progressiva pèrdua d’esperança de la protagonista.  

Recomano també tres llibres escrits en castellà. 

Juan José Millàs ens ofereix a ‘Que nadie duerma’ (Alfaguara) la confusió entre realitat i al·lucinació d’una dona solitària que és acomiadada d’una empresa, amb ‘Nessum dorma’ com a banda sonora i certes similituds amb l’esplèndida pel·lícula ‘Cigne negre’. 

L’argentí Diego Vecchio va quedar finalista del premi Anagrama amb “La extinción de las especies” (Anagrama), un molt original joc sobre la història d’alguns museus de ciències naturals i antropologia dels Estats Units on no és gens fàcil –ni necessari- desxifrar on l’erudició és converteix en ficció. 

Finalment, Leonardo Padura, edita la seva desena novel·la amb el detectiu Mario Conde com a protagonista. A ‘La transparencia del tiempo’ (Tusquets), la recerca d’un lladre i el contingut del seu darrer robatori s’alterna amb la història secular d’una petita escultura d’una verge negra amb un recorregut que comença a l’Orient Mig a les creuades i, passant per França i la Garrotxa, acaba a l’Havanna transportada per un català que fuig de la guerra civil.