divendres, 23 de març del 2018

La Passió d’Anna Campbell.



Anna Campbell, nascuda a Lewes, East Sussex, tenia 26 anys i era lampista. Volia un món millor, estava disposada a lluitar fins les darreres conseqüències per aconseguir-ho i es va integrar a les files de la YPJ, el braç femení de les Unitats de Protecció del Poble Kurd (YPG).
No podia fer millor elecció. Era un esperit pur, però no era pas una ingènua. Podia haver vist els mitjans de comunicació parlar abastament de les combatents kurdes quan les agències volien donar la visió que allò més urgent, gairebé la raó d’ésser de la guerra de Síria, era recuperar els territoris en mans de l’Estat Islàmic. Malgrat la informació esbiaxada i la frivolitat de presentar les joves peshmergues amb tot el glamour dels magazines de cap de setmana, eren sens dubte un exemple incomparable per les joves idealistes de tot el món, i Anna era una de les més lúcides i valentes.

La lluita del poble kurd va molt més enllà del feminisme 8M, molt més enllà del catalanisme 1O, de les reivindicacions dels jubilats..., tot important, però, sincerament, de broma si és comparat amb les lluites del poble kurd. Aquestes lluites haurien de ser un far per a totes les altres, però en les multitudinàries manifestacions recents no he vist que s’aixequessin gaires banderes kurdes. I què dir del paper de tots plegats després d’assistir impassibles, menys commoguts que davant una pel·lícula de guerra, a la destrucció de Síria, un dels bressols de la civilització, un dels països més bonics i de gent més amable?. I no parlem dels governs i de les oposicions respectives, que en el millor dels casos romanen callats, i en altres casos envien armament sota mà o obertament.

Davant aquest panorama desolador, la sola presència d’Anna Campbell a Afrin ja era un fet admirable que, de saber-ho, ens podia avergonyir però també ens redimia de la nostra passivitat, del conformisme pràctic i de l’immobilisme resultant de les nostres ànimes saturades, fins i tot, les més joves.
Anna, que sembla una noia coneguda del nostre barri, va voler estar al lloc de la batalla més desigual. Les seves companyes kurdes van voler protegir-la no deixant-la posar a primera línia, però la desproporció entre un poderós i rabiós exèrcit de l’OTAN, el turc, i els resistents kurds d’Afrin era tan brutal que tot el terreny de batalla va esdevenir “primera línia”. Anna Campbell va trobar-hi la mort.
Nesrin Abdullah,  la comandant i portaveu de la milícia YPJ, en assenyalar la gran pèrdua, ha descrit Anna com “una feminista sincera i valenta”, que “amb la seva ànima internacional i el seu esperit revolucionari, ha fet palès el poder de les dones  i ha expressat la seva voluntat de crear un món millor en totes les seves accions”.

La jove revolucionària de Lewes tenia un sentit innat de la justícia i havia heretat la tradició de lluita de la classe obrera anglesa. El seu temps, terriblement breu, ha tingut però aquella qualitat que ens pot fer sentir als humans que tenim un destí comú i que la injustícia, per lluny que sembli produir-se, ens afecta  a tots. D’aquest sentiment va sorgir un cosmopolitisme revolucionari mític, talment el de les Brigades Internacionals i de tants altres exemples. Pocs dies després de la mort d’un jove gallec també entre els kurds, el sacrifici d’Anna Campbell ha estat la darrera prova de la vigència d’aquella tradició memorable. Que la qualitat del temps, l’eternitat, amb que ha estat teixida la seva vida servi el seu record ...,  i que aquest mantingui viva la nostra esperança.

Els que vulguin fer pràctiques d'anglès aquí trobaran l'article que parla d'ella.


Anna Campbell