Rellotges de sol.

Una de les preguntes que ens fem sovint és quina hora és. Per respondre-la, fem uns gestos intuïtius i mirem el rellotge que portem al canell. Però com ho fèiem fa uns segles, quan no s'havien inventat aquests rellotges? Sí, és clar, escoltàvem el so de les campanes i aixecàvem el cap per mirar les busques del rellotge de la torre del campanar. Però, i més abans encara, com ens ho fèiem quan no s'havien inventat els rellotges mecànics ?

Els rellotges de sol són una forma força antiga de determinar l'hora. Assenyalen les hores mitjançant l'ombra d'un gnòmon o estil projectat sobre una superfície en la que hi ha marcades les hores. Aquests rellotges són força antics, Els egipcis ja els coneixien. Fins i tot van fer servir els monumentals obeliscs com a rellotges monumentals. Els romans van fer portar a Roma alguns d'aquests obeliscs i també els van donar aquesta funcionalitat.

Si us pregunteu com és possible que disposant un pal o estil que projecti l'ombra del sol, aquesta marqui l'hora correcta en qualsevol lloc, la resposta és que cal prendre algunes precaucions, disposant el gnòmon segons l'orientació del rellotge i tenint en compte la latitud del lloc on es troba el rellotge. A més, per acabar d'arrodonir el valor de l'hora, cal consultar l'equació del temps del lloc on es troba el rellotge, que incorpora el valor d'una correcció que cal aplicar segons el lloc i l'estació de l'any on ens trobem.

Segons la seva disposició, els rellotges poden ser verticals, horitzontals o inclinats. Els més freqüents són els verticals. En aquest cas, és important l'orientació de la paret  on està situat el rellotge. Aquesta orientació condiciona la posició del gnòmon i la disposició de les hores. 
En donarem dos exemples:

En l'orientació sud, cal que l'angle  entre el gnòmon i la línia de les 12 sigui la colatitud del lloc. En aquest rellotge es poden disposar hores des de les 6 matí a les 6 de la tarda. Les dues hores 6 són horitzontals, i la disposició de les hores als 2 costats és simètrica. Els angles entre les hores són desiguals i la seva distribució depèn de la latitud.

En l'orientació vertical nord, el gnòmon apunta cap el cel, a l'estel polar,  dins el pla que segueix la direcció nord-sud. Només funciona 6 mesos a l'any, entre  l'equinocci de primavera i l'equinocci de tardor, i només algunes hores al dia (al voltant de la sortida i posta del sol). Els angles entre les hores segueixen essent desiguals i  la seva distribució depèn de la latitud.

En d'altres tipologies i orientacions hi ha igualment regles que governen la disposició del rellotge i les hores, cosa que fa que la ciència dels rellotges de sol, la gnomònica, sigui força interessant i curiosa.

Com veieu, les característiques dels rellotges són variades segons la tipologia i orientació. Per això, l'interessant és passejar-se i observar-los. A casa nostra n'hi ha forces. Alguns pobles, fins i tot, han establert rutes per veure'ls. Així, a Cabrils, no tan sols hi ha una ruta sinó un museu especialitzat en rellotges de sol  (cal concertar hora per visitar-lo). A Porrera, terra de vins, hi ha també una ruta especialitzada, força interessant de recórrer.

A Barcelona també hi ha molts rellotges de sol, alguns força interessants. La societat catalana de gnomònica ens en fa una explicació força interessant. Els  que hi ha a l'església de la Mare de Déu dels Àngels, que hi ha a la cantonada Balmes - València, són força curiosos ja que l'església té una torre que té rellotges de sol orientats en quatre direccions diferents, i permet per tant fer comparacions força interessants que podrien constituir la base d'un veritable curs de rellotges de sol. També són de destacar el rellotge anal·lagmàtic que hi ha a la plaça de Maria Cristina, en el que l'ombra que marca l'hora prové del cos de la pròpia persona, que se situa dreta en un punt determinat, l'equatorial (que segueix la inclinació de l'equador terrestre; el gnòmon  perpendicular a la superfície de les hores) que hi ha a la plaça del Sol o el piramidal  que hi ha a la plaça de la Ciència, al Cosmo Caixa, en una zona lliure en la que no cal pagar entrada.

No vull acabar aquesta entrada sense posar-vos un petit repte: passegeu pels voltants de la masia Trilla, a la plaça Trilla, a Gràcia. En una paret de la masia hi ha les restes del que podria haver estat un rellotge de sol, que ara queda força encaixonat pels edificis del voltant. Passegeu-hi a diferents hores del dia i esbrineu si en alguna hora el sol arriba al rellotge i li permet reviure moments gloriosos passats.