El gran Banville i altres recomanacions

Irlanda és terra pròdiga en bons escriptors i potser el millor dels actuals és John Banville. Com si no estès prou content amb la seva obra novel·lística, va crear un pseudònim,  Benjamin Black, per dedicar-se al gènere negre, i fins i tot va recrear l’estil de Raymond Chandler per donar nova vida al detectiu Philip Marlowe a “La rossa dels ulls negres”. Ara, sense pseudònim, s’ha atrevit ni més ni menys que a donar continuïtat a “Retrat d’una dama”, de Henry James, a través de “La senyora Osmond” (Bromera i Alfaguara).  L’Isabel Osmond té així l’oportunitat de resoldre les vexacions que va patir per part del seu marit i la seva amant i per iniciar una nova vida. I el lector pateix tot el llibre per la consciència de la dificultat que tenia aquest propòsit per una dona del seu temps.

El periodista argentí Martín Sivak ha estat amb “El salto de papà” (Seix Barral) un fenomen literari i social al seu país per la narració de la vida i la mort del seu pare, un banquer comunista que un dia va decidir suïcidar-se enmig de la crisi del banc que dirigia. El recorregut vital de la família Sivak és també el d’un país sotmès al segle XX a enormes convulsions històriques i financeres i cal agrair l’esforç d’un fill que sap combinar l’adoració del seu pare amb l’assumpció, sovint dolorosa, de les seves contradiccions.

“Cara de pan” (Anagrama) és un llibre tant curt com precís que significa un pas més en l’excel·lència literària de la sevillana Sara Mesa. Novament, hi trobem personatges marginals, en aquest cas una menor d’edat i un adult, que entren en una relació tèrbola impossible d’assumir pels pares de la noia. L’interès i la credibilitat de la història són superbament mantinguts per l’autora.

També va néixer a Sevilla Isaac Rosa, qui realitza un poderós exercici d’investigació en el món de la parella a través de la revisió de tretze anys d’amor i desamor a “Feliz final” (Seix Barral), un llibre que utilitza un ordre invers al cronològic començant per la separació i acabant en els inicis de la relació.  A aquesta originalitat afegeix Rosa la doble perspectiva home-dona que es va alternant àgilment i que per qualsevol lector implica un exercici catàrtic per tot allò que pugui implicar d’identificació.