Una sala d’estar és l’espai on col·lisionen
dues forces oposades. La d’Estrella, una dona que s’acaba de quedar vídua i que
troba un únic refugi tancada a casa, on viu amb la seva filla Leonor. La noia,
en canvi, comença a despertar al món i el petit poble de províncies on viu se
li fa petit: vol marxar a Londres per buscar un futur diferent que el sembla
tenir predestinat, fent de planxadora com la seva mare.
La tensió entre aquests dos personatges és el
motor que fa arrencar ‘Viaje al cuarto
de una madre’, l’opera prima de la realitzadora Celia Rico, i amb la que ha aconseguit captivar el públic i
recollir uns quants premis, entre ells el premi de la Joventut a San Sebastián
i el Gaudí pel guió i per les dues actrius protagonistes.
Si una cosa destaca de ‘Viaje al cuarto de una
madre’ són, sense cap mena de dubte, les interpretacions de Lola Dueñas i Anna
Castillo, que aporten la seva desarmant naturalitat als seus personatges, ens
fan empatitzar de seguida amb ells i ens permeten entendre la càrrega que
arrosseguen sense pràcticament ni moure ni un dit.
És la màgia d’aquesta pel·lícula tan gran en
la seva senzillesa, que és capaç de dir-nos moltes coses sense pràcticament cap
acció, amb uns diàlegs mínims, oferint-nos tan sols alguns esbossos i detalls
de la vida d’aquestes dues dones i mostrant-nos poc més que la presència (i
absència) dels personatges dins els espais de la casa. Dins aquestes
habitacions s’hi palpa l’anhel de vida i la necessitat del dol, l’alegria i la
tristesa, les distàncies que uneixen i separen a mare i filla, i el pas del temps
que inexorablement ho canvia tot.
(Si ja no la trobeu al cinema, podeu veure
aquesta pel·lícula a Filmin: https://www.filmin.es/pelicula/viaje-al-cuarto-de-una-madre)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada