En Jean-Benoît Patricot anava per novel·lista,
però li va semblar que no acabava de trobar el to de com volia escriure, i
gràcies a això el teatre va guanyar un escriptor brillant, que sap on posar les
comes i portar el relat curosament cap on vol i cap el què vol dir, suggerir i
fins i tot transcendir des de la lletra escrita, des de la paraula escoltada.
No us llegiu l’argument, deixeu-vos
sorprendre, deixeu-vos portar per la història que ens explica la noia, de la ma
de la magnífica actriu Mariantònia Salas. En la presentació ens va dir, que era
el text el que li va facilitar la feina d’interpretació. Mentre, ell, Salvador
Miralles, el bomber, manifesta tots els estats d’ànim, des de la por, passant
per la incomprensió, la tendresa o la prepotència, amb una proximitat, que fa
que els homes de la sala, s’hi trobin reflectits, si són sincers, en algun
moment (o almenys és el què va manifestar un d’ells a l’hora del col·loqui.
Absolutament recomanada.
Informació de les funcions al Teatre de l'Akademia
Entrades
1 comentari:
Moltes gràcies Hermínia, intentaré anar-la a veure.
Per cert, aquest dissabte vaig fer una sessió de teatre i cuina.
"Señora de rojo sobre fondo gris". Ens va agradar molt, la Sara i a mi. Molt bon relat d'una història de pèrdua i amor, i bona interpretació de José Sacristán.
Després sopar a L'Arume. No sé si n'has parlat mai.
Es menja molt bé, i destaca l'amabilitat de tot el personal. Ja hi vàrem anar fa uns 2 anys i vam arribar a la mateixa conclusió. Molt recomanable.
Una abraçada....................Pere.
Publica un comentari a l'entrada