dimecres, 3 de juliol del 2019

L'advocat de "LA MANADA"


Es diu Agustín Martínez Becerra, és sevillà, i ha pronunciat una de les frases més tramposes i inquietants que he sentit a dir darrerament, relacionada amb la justícia, fins i tot més que algunes de les pronunciades pel fiscal Zaragoza o per l’advocat Gonzalo Boye, salvant les distàncies. Diu així: “El Tribunal Supremo ha dictado la sentencia que toda la sociedad quería, que se haya hecho justicia es otra cosa”.

Martínez Becerra fa pinta de ser bon penalista i a més se li ha d’agrair que, complint una funció social inexcusable de l’Estat de Dret, s’avingui a defensar persones a qui molts companys i companyes no ho farien, i que sigui impermeable a la incomprensió de molta gent que, equivocadament, associa la catadura moral del presumpte delinqüent amb el professional que assumeix defensar-lo davant d’un Tribunal. 

Però Martínez Becerra no pot evitar ser al mateix temps un gran fatxenda, com ho demostra el subtext de la seva frase: “no m’han deixat acreditar la innocència dels meus clients perquè el poble ignorant i venjatiu ha influït en el Tribunal Suprem; la causa justa que jo pretenia defensar ha hagut de claudicar davant de forces superiors, he perdut però no ha sigut culpa meva”. Per això es tramposa l’afirmació.

I és inquietant perquè contraposa cínicament el concepte de justícia -la senyora amb els ulls embenats amb una espasa alçada i la balança a l’altra mà- amb el sentir majoritari de la societat, en aquest cas, identificat amb el populisme i les modes. Per bé que el conflicte filosòfic plantejat sempre serà polèmic en funció del que cadascú consideri què és just (ho veurem quan es dicti la sentència del “Procés”), en boca de l’advocat de “La Manada” sona a broma de mal gust.
Martínez Becerra es mereixeria defensar algun dia algun innocent per reconèixer de veritat el perfil difús de la justícia.