Es diu Agustín
Martínez Becerra, és sevillà, i ha pronunciat una de les frases més tramposes i
inquietants que he sentit a dir darrerament, relacionada amb la justícia, fins i
tot més que algunes de les pronunciades pel fiscal Zaragoza o per l’advocat Gonzalo
Boye, salvant les distàncies. Diu així: “El Tribunal Supremo ha dictado la
sentencia que toda la sociedad quería, que se haya hecho justicia es otra cosa”.
Martínez Becerra fa
pinta de ser bon penalista i a més se li ha d’agrair que, complint una funció
social inexcusable de l’Estat de Dret, s’avingui a defensar persones a qui molts
companys i companyes no ho farien, i que sigui impermeable a la incomprensió de
molta gent que, equivocadament, associa la catadura moral del presumpte delinqüent
amb el professional que assumeix defensar-lo davant d’un Tribunal.
Però Martínez
Becerra no pot evitar ser al mateix temps un gran fatxenda, com ho demostra el
subtext de la seva frase: “no m’han deixat acreditar la innocència dels meus
clients perquè el poble ignorant i venjatiu ha influït en el Tribunal Suprem; la
causa justa que jo pretenia defensar ha hagut de claudicar davant de
forces superiors, he perdut però no ha sigut culpa meva”. Per això es tramposa
l’afirmació.
I és inquietant
perquè contraposa cínicament el concepte de justícia -la senyora amb els ulls embenats
amb una espasa alçada i la balança a l’altra mà- amb el sentir majoritari de la
societat, en aquest cas, identificat amb el populisme i les modes. Per bé que
el conflicte filosòfic plantejat sempre serà polèmic en funció del que cadascú
consideri què és just (ho veurem quan es dicti la sentència del “Procés”), en
boca de l’advocat de “La Manada” sona a broma de mal gust.
Martínez Becerra es
mereixeria defensar algun dia algun innocent per reconèixer de veritat el perfil
difús de la justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada