Un cantautor, un cònsol, dues dones i una odissea

Potser el cantautor més conegut del País Basc va ser Imanol. L’escriptor Harkaitz Cano li ha dedicat una esplèndida biografia novel·lada - fins i tot li ha canviat el cognom- a “La voz del fakir” (Seix Barral), traduïda de l’euskera. La vida del protagonista va estar fortament travessada pel compromís polític, que en el seu cas el va portar a la lluita antifranquista des d’ETA, la presó, l’exili, la col·laboració amb el món abertzale ja en democràcia i, finalment, l’enfrontament amb el terrorisme, amb el duríssim resultat de la marginació laboral i l’assetjament personal.

També el periodista Andreu Claret s’atreveix a ficcionar la vida d’una altra víctima de l’activitat política, la de qui va ser representant de la URSS a Catalunya al començament de la Guerra Civil, Vladimir Antónov-Ovséienko, a “El cònsol de Barcelona” (Columna).  Antónov, un dels líders de la revolució del 1917, va aportar ajut humanitari i militar a la república i va aconseguir l’amistat no sols dels comunistes sinó també del president Companys i dels anarquistes. Però Stalin no sols no el va felicitar sinó que... millor ho llegiu vosaltres.

M’han agradat molt dues novel·les breus, connectades en la seva temàtica i molt originals, escrites per sengles dones nascudes al 1970 i publicades per Anagrama. La xilena Alejandra Costamagna va quedar finalista del premi Herralde amb “El sistema del tacto”, un viatge al passat d’una dona que s’enfronta a records de la seva infància. I la danesa Dorthe Nors ens retrata a “Espejo, hombro, intermitente” una dona madura que ha de fer front a la seva soledat amb estratègies tan diverses com la de treure’s el carnet de conduir.

Finalment, recupero molt especialment per aquest estiu un llibre monumental publicat fa cinc anys pel palestí-canadenc Majdi Mouawad, més conegut pels seus èxits com autor teatral, especialment per “Incendis”. A “Ànima” (Perifèrica) compartim l’odissea d’un home que ho ha perdut tot amb l’assassinat de la seva dona i decideix enfrontar-se al mal mirant-lo als ulls en un llarg viatge que el porta a travessar Nord-Amèrica. Un text amarg, dens i brillant.