Aquest estiu l'Antoni Puigverd ha publicat a La Vanguardia un breu però magnífic article sobre el que jo anomeno l'avietat. Un concepte que m'he inventat per descriure una realitat social que va prenent cada cop més rellevància.
Com que m'ha semblat molt interessant i emotiu el vull compartir amb tants avis i àvies seguidors del Blog.
Entrades
2 comentaris:
També el vaig llegir. En el nostre cas reflexa amb finura els estats d'ànim d'aquesta convivència. Em va recordar el meu sogre que, quan a l'estiu li deixavem un parell de setmanes a la nostra filla, li deia: xiqueta, s'acabat la dicatadura, a partir d'ara això és una democràcia...!
Que el oncepte "avietat" l'has inventat tu... em fa una mica de mal. Quan vaig publicar "una àvia en bolquers" l'editorial em va substituir "avietat" per fer d'àvia, cosa que em va molestar perquè per a mi no és el mateix fer de que ser. Vaig trucar a totes les portes autoritzades linguisticament i no em van admetre la paraula
Al 7 de febrer de 2013 vaig publicar al meu blog
M'agradaria trobar en un diccionari:
AVIETAT f.: cast. abuelidad.
|| 1. Qualitat d'avi; el fet d'ésser avi.
En la meva recerca per trobar arguments, m'he topat amb la paraula avior, que no em serveix perquè ve, segons el DCVB, del llatí *aviōrum, ‘dels avis’, gen. pl. de *avius ‘avi’.
De totes maneres per ajudar-me a difondre el concepte d'avietat.
Publica un comentari a l'entrada