La Rambla de les floristes

L’altre dia vaig anar al Teatre Nacional a veure l’obra amb la que s’estrena la temporada. Es tracta de “La Rambla de les floristes”, una obra d’en Joan de Sagarra que es va estrenar al teatre Poliorama de Barcelona el 1935 i que va ser una encàrrec de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, dirigida per Ventura Gassol, per impulsar el teatre públic català.

La direcció  és del dramaturg  Jordi Prat  que l’any passat vaja va dirigir amb gran èxit una altra obra històrica del teatre català, “Els jocs floral de Camprosa” de Santiago Rusiñol

En aquest cas el muntatge no té un caràcter de musical i potser resulta menys espectacular però és també de gran qualitat. Destaca sobretot el fet que el text de Sagarra sigui en vers, magistralment lligat.  La història gira en torn a de les Rambles i de la figura d’una de les floristes, l’Antonia, enamorada de la seva professió i de la ciutat.  Al seu voltant es presenten tot un seguit de personatges dibuixen el món d’aquells anys. Té un contingut nostàlgic, i destil·la un caràcter feminista perquè tracta molta sensibiltat el paper de les dones i en canvi, tots els homes que hi apareixen queden ben bé com un drap brut. La classe política, representada per un regidor de l’Ajuntament de Barcelona queda també a l’alçada del betum; la realitat d’avui en dia ve de lluny...

Les interpretacions són excel·lents però destaca per sobre tot el protagonisme de l’Antonia al que respon la Rosa Boladeras, avui també regidora de l’Ajuntament de Terrassa, que fa , com sempre, una interpretació incommensurable.

Resumint,  un espectacle molt recomanable.