dimarts, 5 de novembre del 2019

Dones victimades, contistes llatinoamericans i veterans en forma


‘No es solo una cuestión de estètica, sinó de ética en la literatura’. Subratllo emocionat aquesta declaració que la gran novel·lista italiana Melania G.Mazzuco s’atreveix a fer a las plana 145 d’’Estoy Contigo’ (Anagrama), enfrontant-se clarament a aquells que diuen que amb els bons sentiments no poden fer bona literatura. L’escriptora descriu amb deteniment l’epopeia d’una refugiada d’origen congoleny, la Brigitte, qui va haver de deixar fills, casa i feina fugint una cel·la policial. El text, escrit sense concessions i d’una precisió quirúrgica, em sembla més que recomanable com a denúncia del trist paper que els europeus estem fent davant dels drames de les persones que han de marxat per motius polítics o materials dels països pobres.

També és una dona, en aquest cas de ficció i alemanya, qui protagonitza “Olga” (Anagrama), de l’autor de l’exitosa “El lector” (Anagrama), Bernhard Schlink. En aquest cas el patiment té orígens diversos: el classisme, el masclisme, el nazisme... La història d’Alemanya al segle XX passa per sobre d’una mestra que ha donat molt i ha rebut ben poc durant una vida llarga i atzarosa.

Precisament els cruels capricis de la història estan al centre de les obres del colombià Juan Gabriel Vásquez qui a ‘Canciones para el incendio’ (Alfaguara) demostra que també a la disciplina de les narracions breus sap aconseguir un gran dibuix dels personatges i de les trames, sempre travessades per la història violenta del seu país en les darreres dècades. 

Un altre novel·lista llatinoamericà, l’argentí Pedro Mairal, triomfa igualment amb els contes recollits a ‘Breves amores eternos’ (Áncora y Delfín), on manté els seus trets habituals: humor, agilitat narrativa i una forta càrrega eròtica.

Acabo retent homenatge a dos veterans imprescindibles que no deixen de demostrar una afortunada vitalitat creadora. La canadenca Margaret Atwood, potser esperonada per l’èxit de la sèrie basada en el seu llibre “El conte de la criada” a HBO, publica ara la continuïtat de la història. “Los testamentos” (Salamandra i pròximament en català a Quaderns Crema) adopta una estratègia brillantment resolta amb la incorporació de tres punts de vista de tres dones quinze anys dels fets narrats a la primera part. 

Finalment, l’anglès Ian McEwan s’atreveix també amb la ciència ficció però referida a un tempos passat, els anys 80, amb el supòsit de que en aquells anys haguéssim pogut disposar ja de robots d’apariència humana molt refinats. A ‘Màquines com jo’ (Anagrama en català i en castellà), McEwan es permet altres supòsits atrevits que sorprendran al lector. Per exemple: i si la dictadura argentina hagués guanyat la guerra de les Malvines?