dimecres, 15 de gener del 2020

Amor d'Hivern


No coneixia encara l’autor nord-irlandès Bernard MacLaverty, de qui Libros del Asteroide ha tingut l’encert de publicar  “Unas vacaciones en invierno”. Una parella septuagenària visita Amsterdam i es troba dividida, després de moltes dècades de convivència feliç, per un secret d’ella i l’alcoholisme d’ell. S’estimen i es respecten, però el seu futur està en joc. El ritme pausat i la delicadesa gens afectada d’aquesta novel·la mereixen una lectura reposada.

Javier Cercas ha guanyat amb ‘Terra Alta’ el premi Planeta amb una novel·la policíaca protagonitzada per Melchor Marín, un Mosso d’Esquadra amb una història personal molt convulsa. Traslladat temporalment  a la comarca que dóna nom al llibre, troba un amor redemptor però també un cas d’assassinat pel qual costarà molt trobar  pistes i proves. Després d’un final molt ben resolt, ens queda esperar noves aventures d’un heroi  molt ben dibuixat.

El veteraníssim John le Carré (Edicions 62 i Planeta) continua demostrant amb “Un hombre decente” no sols que està en bona forma literària sinó que és capaç de seguir construint històries robustes d’espionatge associats a l’herència de la guerra freda i als nous problemes del món actual, amb el Brexit i els nous papers de les antigues grans potències. El conflicte ètic dels protagonistes acaba sent, de forma brillant, el fons i el desllorigador de la trama.

Aquest mes em permeto “colar” en el post un assaig. La meva justificació és que bona part d’“Acompañando a Simone de Beauvoir” (Galaxia Gutenberg), del francès d’origen algerià Sami Naïr, s’adreça a comentar l’obra literària de la gran precursora del feminisme modern. Els lectors de “La sang dels altres” o “Els mandarins” poden renovar amb aquest treball els seus desitjos de llegir o rellegir  els textos ressenyats per Naïr, emmarcats en la història política i cultural de la França de post-guerra.



1 comentari:

Josep M.Cortina ha dit...

Aquesta vegada no estic massa d’acord amb la recomanació de Terra Alta. Em sembla, clarament, una novel•la d’encàrrec per donar-li el Planeta a un autor consagrat.
La novel•la es llegeix bé però la història i la prosa em semblen fàcilones, els personatges molt estereotipats; aquest intent de novel•la negra no el trobo gens reeixit i en conjunt no està a l’alçada de la qualitat a la que Cercas ens té acostumats.