Sol Picó començà a ballar de ben petita a
Alcoi, on es diplomà en dansa clàssica i dansa espanyola. Posteriorment començà
a fusionar allò que havia après, per exemple ballant flamenc amb puntes de
ballet clàssic, definint així el seu llenguatge propi i segell personal.
El 1994
constitueix la seva companyia professional de dansa contemporània. Al llarg de
la seva trajectòria amb més de 30 espectacles creats, ha combinat el teatre de
sala amb produccions de carrer, inserint el seu llenguatge en l’entorn urbà i
fusionant diferents tècniques i disciplines. Les seves peces són un gran ventall d’aspectes
de la vida quotidiana, el gènere, la immigració, el fracàs, el poder, la por,
l’amor... i ho fa des de la força i la precisió, seguint el seu estil
dinamitzat per l’humor. Planteja preguntes per explorar a través dels sentits,
qüestionant allò establert i posant en comú aspectes aparentment contraposats.
Ha sigut
reconeguda amb importants premis nacionals com el Premi Nacional de Dansa de la
Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Cultura entre d’altres.
La veurem al seu
espectacle Bésame el cactus (2000)
on Sol Picó es debat en una lluita d’obstacles amb materials, amb el públic o amb
ella mateixa, convertint aquesta confrontació en un joc ple d’humor i
dinamisme. Espectacle que fa referència al risc i a la por, estructurat amb un
plantejament molt senzill, només amb pocs elements posats en escena, proposa
moments molt intensos i desafiants, debatent-se entre la interpretació, la
paraula i la dansa.
Al llarg de
tot l’espectacle, amb una coreografia
molt propera, aconsegueix establir un estret diàleg amb el públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada