diumenge, 5 de juliol del 2020

La dansa dels dilluns


Sol Picó començà a ballar de ben petita a Alcoi, on es diplomà en dansa clàssica i dansa espanyola. Posteriorment començà a fusionar allò que havia après, per exemple ballant flamenc amb puntes de ballet clàssic, definint així el seu llenguatge propi i segell personal.

El 1994 constitueix la seva companyia professional de dansa contemporània. Al llarg de la seva trajectòria amb més de 30 espectacles creats, ha combinat el teatre de sala amb produccions de carrer, inserint el seu llenguatge en l’entorn urbà i fusionant diferents tècniques i disciplines.  Les seves peces són un gran ventall d’aspectes de la vida quotidiana, el gènere, la immigració, el fracàs, el poder, la por, l’amor... i ho fa des de la força i la precisió, seguint el seu estil dinamitzat per l’humor. Planteja preguntes per explorar a través dels sentits, qüestionant allò establert i posant en comú aspectes aparentment contraposats.
Ha sigut reconeguda amb importants premis nacionals com el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Cultura entre d’altres.

La veurem al seu espectacle Bésame el cactus (2000) on Sol Picó es debat en una lluita d’obstacles amb materials, amb el públic o amb ella mateixa, convertint aquesta confrontació en un joc ple d’humor i dinamisme. Espectacle que fa referència al risc i a la por, estructurat amb un plantejament molt senzill, només amb pocs elements posats en escena, proposa moments molt intensos i desafiants, debatent-se entre la interpretació, la paraula i la dansa.
Al llarg de tot l’espectacle, amb una  coreografia molt propera, aconsegueix establir un estret diàleg amb el públic.