La Tournada

Recentment, els que gairebé sempre exercim d’urbanites hem experimentat la habitual operació tornada del setembre. Per molts, retornats després de mesos de confinament i més mesos de auto confinament a comarques, sé que ha estat força dur haver-se de tornar a acostumar als espais, sorolls i colors de la ciutat. Però en el cas dels barcelonins la tornada pot haver estat impactant. Quilometres de vials pintats d’un grog ataronjat, xamfrans amb quadricules blaves, un assortiment de pals clavats a terra amb diferents senyals de color, línies vermelles per reduir velocitat dels vehicles o avisar d’algun perill; és a dir, un autèntic caos visual a la ciutat que genera dubtes i ensurts, tot i que els més benvolents diuen sentir-se al bell mig d’un tauler de parxís gegant. 

A tots aquests juganers els recomanaria moure’s amb atenció i rapidesa per arribar aviat a una casella segura, no sigui que se’ls mengi aquesta dèria urbanística o un dels arbusts crescuts sense control a molts dels nostres carrers. 

Però tot no havia de ser estressant dins la tornada a una certa normalitat. A les darreres setmanes del estiu, les sobre taules i becaines al sofà han tornat a ser com les d’anys enrere amb el somnífer soroll televisiu dels darrers quilòmetres de les etapes del Tour de França. Enguany el mes de setembre en lloc del juliol, però amb el mateix agraïment del meu dormir lleuger que acompanya als esforçats esportistes. Gracies a aquest fenomen, la tournada ha estat menys feixuga.