Màquines com jo

En Ian McEwan és un reconegut escriptor anglès que ens ha donat excel·lents novel·les. Recentment ha publicat un relat curt, L’escarbat, que ha tingut molt ressò, on construeix una sàtira delirant sobre la situació política del seu país.

Però avui us vull parlar de “Màquines com jo” (Anagrama 2019) que he llegit aquest estiu i que m’ha agradat molt. Amb la seva imaginació i capacitat de fabulació habituals McEwan  situa la història en els anys 80 del segle passat a Anglaterra. A l’escenari que dibuixa el Regne Unit ha perdut la guerra de les Malvines, la Tatcher es derrotada pels laboristes, el cèlebre Touring no es va suïcidar i segueix investigant sobre intel·ligència artificial, un camp molt avançat que ha permès  la creació els primers robots intel·ligents que es comercialitzen i conviuen amb els humans.

La novel·la tracta de les relacions i els conflictes d’un d’aquests humanoides, l’Adam, amb una parella de joves londinencs, en Charlie i la Miranda amb els que conviu. El text planteja amb considerable profunditat i agudesa les relacions home-màquina i els conflictes que sorgeixen en els seus aspectes físics com emocionals sobretot respecte de la capacitat d’aprenentatge de les màquines i les seves limitacions en el terreny dels sentiments.  

Però, a més, la trama novel·lesca està tan  ben travada que t’enganxa amb tot un seguit d’esdeveniments i peripècies dels protagonistes.

Una novel·la d’intriga i ciència ficció, situada en un passat futurible. No us la perdeu.