dimarts, 22 de desembre de 2020

El Parc de la Ciutadella


El Parc de la Ciutadella no és tan sols el parc més antic de la ciutat de Barcelona sinó que es tracta d'un lloc carregat d'història i significat. 
Com indica el seu nom, el parc va néixer en l'espai on hi havia hagut l'antiga fortalesa ("Ciutadella") que l'Estat Espanyol va construir en el marc de la repressió que es va dur a terme un cop va acabar la Guerra de Successió.

L'enderroc de la Ciutadella es va decretar arrel de la Revolució de Setembre de 1868 que va derogar la monarquia i establir la República. El solar de la Ciutadella es va cedir a la ciutat l'any 1869 per fer-hi un parc públic que va començar a construir-se l'any 1873, sota la direcció del mestre d'obres Josep Fontseré, en una època en la que Barcelona tenia un creixement important, ja que havia enderrocat recentment les seves muralles i havia aprovat el pla Cerdà, que estava impulsant la construcció de l'Eixample. De la Ciutadella  original s'ha conservat l'Arsenal, actualment seu del Parlament de Catalunya, la Capella, actualment Parròquia Castrense, i el Palau del Governador, actualment l'Institut d'Ensenyament Secundari Jacint Verdaguer.

 

Des del moment de la seva creació el Parc de la Ciutadella va incloure elements de referència culturals, com les estàtues d'alguns prohoms catalans, entre els quals Aribau.

 

Un factor que va incidir força en la història primerenca del Parc va ser que el 1888 va celebrar-se a la ciutat de Barcelona una Exposició Universal que va tenir lloc de forma primordial dins del Parc. L'Exposició va aprofitar alguns dels edificis que hi havia al Parc provinents de l'antiga Ciutadella i en va fer construir o promoure l'acabament d'altres de nous, alguns dels quals van ser efímers i enderrocats en acabar l'Exposició, o alguns anys més tard, i d'altres han continuat fins als nostres dies, com el Castell dels Tres Dragons, obra de Domènec i Muntaner, que va ser el restaurant de l'Exposició.

 

Per actuar d'entrada al recinte de l'Exposició es va construir l'Arc del Triomf, que conjuntament amb d'altres elements de referència que també es van construir en aquell moment, com el Monument a Colom, van voler realçar la imatge de la ciutat per als visitants a l'Exposició.

 

L'espai alliberat per la Ciutadella va permetre també la construcció del Mercat del Born, obra del mateix Josep Fontseré, que després de diverses vicissituds ha esdevingut un espai de Memòria Històrica que permet veure restes de les cases derruïdes amb ocasió de la construcció de la Ciutadella i ens permet copsar millor la dimensió històrica dels fets que van portar al naixement del Parc.

 

El Parc neix en un moment en què Barcelona alhora que creix, potencia el seu caràcter de ciutat industrial  i veu en el Parc la doble oportunitat d'oferir a la ciutadania un espai per fer divulgació científica, alhora que disposar de relax, esbarjo i contacte amb la natura. Per dur a terme aquesta divulgació científica va ser crucial el llegat econòmic i la donació de les seves col·leccions que va realitzar el 1878 el comerciant català Francesc Martorell, que va permetre la creació del Museu Martorell, de factura neoclàssica, ubicat al bell mig del Parc, que va esdevenir museu d'Arqueologia i Ciències Naturals.

 

Amb els creixement dels anys, el contingut del Museu Martorell va haver de dividir-se en diferents seus. Així, el Museu Martorell va esdevenir Museu de Geologia, mentre el Castell dels 3 Dragons va esdevenir Museu de Zoologia.

 

L'any 2010 una part important dels fons del Museu Martorell i del Castell dels 3 Dragons es van traslladar al Museu Blau, dins un procés d'integració en el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El Castell dels Tres Dragons ha esdevingut la seu científica del Museu, incloent un Laboratori de la Natura. El Museu Martorell, considerat seu històrica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, inclourà en un futur un espai de reflexió sobre la història de la cultura científica a la ciutat de Barcelona.

 

De forma similar, dins del Parc de la Ciutadella podeu trobar d'altres elements que van disposar-s'hi per potenciar la seva dimensió d'espai d'acostament al món de la ciència i la natura. Així, l'Umbracle o l'Hivernacle, pensats per acollir espècies vegetals que requereixen un entorn controlat, el Mamut, que ens acosta als animals ja extingits o la Cascada, que pretén  acollir elements del món aquàtic, prop de la qual hi ha la Glorieta de la Transsexual Glòria, Glorieta Musical, el nom de la qual rememora la persona que hi va morir assassinada l'any 1991.

 

També dins l'espai de l'antiga Ciutadella trobem el Parc Zoològic, construït a partir de la col·lecció privada que Lluís Martí i Codolar tenia a la Granja Vella d'Horta, que l'Ajuntament de Barcelona va adquirir el 1892.

 

No menys important és el significat que en el Parc han tingut i tenen els àmbits de l'Art i la Política. Així, a més de les diferents estàtues disposades dins el Parc, l'edifici que havia sigut Arsenal de la Ciutadella, l'any 1900 va esdevenir Museu Municipal d'Art Decoratiu i Arqueològic de Barcelona i el 1932 va acollir  el Parlament de Catalunya, després de la proclamació de la Segona Repúplica. Amb la instauració del franquisme, després d'uns anys destinat a fins militars, el 1945 s'hi va disposar el Museu d'Art Modern de Catalunya, i el 1977 amb l'arribada de la democràcia, va tornar a ser la seu del Parlament de Catalunya que segueix essent en l'actualitat, mentre el Museu d'Art Modern s'integrava al MNAC, a Montjuïc.

 

Com veiem, quan anem al Parc de la Ciutadella, a més d'oportunitat d'esbarjo i accés directe a la natura, tenim l'oportunitat d'establir contacte amb la seva dimensió científica i amb la nostra història, i és que cadascun dels edificis que conté o dels elements naturals, estàtues i espais que hi ha alberguen moltes peces de la nostra memòria.


 Si voleu veure algunes imatges de la nostra vista al parc clickeu la imatge següent



Per  a més informació:

Web "El Parc de la Ciutadella" de l'Ajuntament de Barcelona.

Llibre: El Parc de la Ciutadella. Una visió històrica. Manuel Arranz, Ramon Grau, Marina López. Ajuntament de Barcelona. L'Avenç. 1984.