dimecres, 16 de desembre de 2020

Maleït 2020!



El títol del post d’aquest mes no té res a veure amb el contingut dels llibres que em toca recomanar, però… no he pogut evitar-ho: maleït sigui el 2020!

I a sobre començo per un llibre que no és una novel·la, però que sí es llegeix com si ho fos. El Jordi Amat s’ha atrevit a investigar i explicar la història del brillant i tèrbol periodista Alfons Quintà a El fill del xofer (Grup 62 i Tusquets). Quintà va ser un gran reporter, un xantatgista, un encalçador sexual i laboral, un cínic, un ressentit... Va estar molts cops, des de la seva infància a l’Empordà, prop del poder: al cercle de Josep Pla i Vicens Vives, a l’Enciclopèdia Catalana, al Telexpres i el Correo Catalán, a l’edició catalana d’El País, a TV3 com a primer Director... Va defensar i atacar en sentits contradictoris, venent-se al poder de torn. I va acabar matant la seva dona i suïcidant-se. Crec que, com tots els assajos d’Amat, més enllà del personatge del Quintà aquest llibre diu molt de nosaltres, els catalans.

Eduardo Mendoza es permet a Las barbas del profeta (Seix Barral) el luxe de revisar l’Antic Testament amb una visió tan lúcida com lúdica. Els personatges i les llegendes de la Bíblia varen formar part de la seva educació i la nostra, d’un imaginari compartit i ple tant d’imaginació com de mites eterns, de brutalitat i d’absurd.

Els que vàrem llegir en el seu dia Caos calmo coneixem la gran qualitat literària del seu autor, l’italià Sandro Veronesi. Ara, a El colibrí (Periscopi i Anagrama) ens mostra una vida plena de desgràcies d’un home que s’enfronta a tot amb un esperit positiu per superar-les. Hi trobem molts nexes amb el protagonista de Caos Calmo: la capacitat de resistència,  l’amor a una filla (i també aquí a una neta), la capacitat de perdonar, la generositat... Una bona medecina per aquest (ho repeteixo) maleït 2020!

A mi, amant de la narració fluida, m’ha sorprès l’estil de Clima (Libos del Asteroide), on la nord-americana Jenny Offill desenvolupa a base de petites dosis un mosaic d’instants per explicar la vida d’una bibliotecària de Brooklyn. L’estil minimalista ajuda a entendre el caire extraordinari de qualsevol vida aparentment normal.

He deixat pel final la impressionant  Totalidad sexual del cosmos (Seix Barral) de l’andalús Juan Bonilla, reconegut amb el Premi Nacional de Narrativa. Hi podem conèixer una figura històrica real, la poeta i pintora mexicana Carmen Mondragón, filla d’un general i model i musa de pintors i fotògrafs, amb un caràcter decidit i una vida extraordinària. L’estil fragmentari de Bonilla, com ja vàrem comprovar a Prohibido entrar sin pantalones, dedicat al poeta rus Vladimir Maiakovski, dibuixa eficaçment la potèncvia i les moltes aristes del personatge.

Doncs això, maleït 2020 i sort i salut pel 2021!!