Breu Història del Jazz I

Alguns lectors del Blog amants del jazz m’han preguntat més d’una vegada com era que aquest música no havia estat present mai a PROVA I ERROR. Per això he demanat a un bon amic i gran i coneixedor d’aquest gènere la seva docta col·laboració en un terreny en el que soc un perfecte ignorant.

En Josep Molins, bon amic, ha acceptat la proposta i ens prepararà una sèrie de posts, que publicarem els dijous, en els que seguint l’evolució de la historia del jazz ens indicarà els enllaços (que estaran marcats en color) perquè els que ho desitgin puguin escoltar algunes de les peces i intèrprets més representatius. Veureu que donats els anys que tenen no són vídeos i només escoltareu la música, que és allò que realment més interessa.

Amb aquesta sèrie crec que els amants del jazz tenen l’oportunitat d’obtenir una visió panoràmica molt interessant de la seva historia; i els que no ho siguin potser s’hi aficionaran.

I New Orleans, el bressol del jazz

Tot amant del jazz sap que aquesta música o millor dit aquesta manera de interpretar música que, en definitiva, és el que realment és el  jazz, va néixer a Nova Orleans a començaments de segle. Concretament a les cases de tolerància que omplien Storyville, l`actual French Quarter, i de la mà de pianistes que eren quasi tots negres, simplement perquè sortien més barats.

Amb el temps aquests pianistes es van anar independitzant i creant  petits conjunts i orquestrines bàsicament  composades per un piano, una trompeta, un clarinet, un banjo i un washboard, o fusta de rentar, un instrument típicament  de Nova Orleans. Quan el 1917 la Marina va clausurar la majoria dels prostíbuls, el jazz se’n va anar a Chicago, on el 1926 Jelly Roll Morton va gravar amb la seva orquestra, els Hot Red Peppers, aquesta composició anomenada Dr.Jazz.

Jelly Roll era tot un tipus. Nascut a Nova Orleans, era un crioll i un  autèntic fatxenda. Jugador,  faldiller i estafador, però un gran pianista. Era tan cregut que deia que havia inventat la paraula "jazz" que ningú sap gaire bé que vol dir. El cas es que es feia dir Dr.Jazz  i d’aquí el títol  de la gravació, ben representativa de l`estil New Orleans"