Breu història del Jazz VII

 VII Duke Ellington

Duke Ellington, pianista, director d'orquestra i sobretot un gran i prolífic compositor és sens dubte una de les figures capitals del jazz. De família acomodada i amb una gran cultura es va atrevir amb altres tipus de música, fins i tot amb la música sacra, doncs era un home profundament religiós. Va  oferir un concert  memorable ara fa vint i cinc anys a Santa Maria del Mar amb la Coral Sant Jordi.

                                                                               

Duke Ellington no es va prodigar massa com a pianista i els seus amics en un cert moment li van haver de demanar que actués més sovint. A partir sobretot dels anys 40 va formar varies orquestres a les que va incorporar alguns dels millors solistes de la època, entre altres, el saxo alt Johnny Hodges, el trompeta Cootie Williams i el baix Jimmy Blanton. Va composar tant, que al final qui no havia tocat amb ell tocava les seves composicions. Les  trobades amb Louis Armstrong, Coleman Hawkins, el rei del saxo tenor i John Coltrane, un músic absolutament innovador del que parlarem en un altre moment, interpretant les seves composicions, van donar lloc a les gravacions esplèndides com aquesta “In a sentimental mood”.  He afegit una  composició, "Blues for New Orleans",  en la qual toca Johnny Hodges, que per cert va morir pocs dies després de la gravació.