Breu història del Jazz IX

IX  El saxofon en el jazz. Coleman Hawkins i Lester Young.                                            

El saxo era un instrument pràcticament irrellevant en el jazz, fins que Coleman Hawkins el 1929, va gravar "Body and Soul". La forma de tocar l`instrument en aquesta interpretació, va fer ràpidament escola i va crear multitud de seguidors en pocs anys. Semblava que tocar el saxo  amb molt ús del vibrato i amb una sonoritat ampulosa i envolvent com la que el propi Coleman Hawkins mostra a ”Sophisticated Lady", era en definitiva "la manera de tocar el saxo " . 

Però el 1936, va aparèixer un innovador. Lester Young va gravar un solo de saxo que ha passat a la història a "Lady be good ". Quan l'escolteu, us donareu compte de la diferencia, res de vibrato, sons molt  curts i simples, però amb conservació total de la melodia. Malgrat que algùn crìtic va dir "No m'agrada gens, sona com la bocina d`un cotxe", el cert és que la influència de Lester Young sobre els saxofonistes posteriors va ser immensa, molt superior a la de Hawkins, més clàssic, i va posar les bases dels estils bop i cool..

Coleman Hawkins va tocar un cop al Palau els anys seixanta. Lester Young va formar una unió artística i potser alguna cosa més amb la gran Billie Holiday.de la que parlarem pròximament i va morir a finals dels cinquanta consumit per les drogues. Les gravacions seleccionades son una bona mostra dels estils d`aquests dos grans saxofonistes. Els que us agradi el jazz no deixeu d`escoltar  Coleman Hawkins a "Disorder at the Border".