dimarts, 23 de març de 2021

Les pèrifèries de la perifèria


La Najat El Hachmi ha guanyat el Premi Nadal amb “Dilluns ens estimaran” (Edicions 62 i Destino). Les seves protagonistes són dues amigues que no accepten viure encadenades a les decisions de la seva família, al seu origen geogràfic, a la religió dels seus pares i al seu barri però tampoc al que d’elles espera la societat d’acollida. Viuen a “la perifèria de la perifèria” i això no és sols un territori físic sinó també una gàbia simbòlica. La seva relació amb els homes és més que frustrant i el mercat laboral no les permet prendre les decisions que necessiten pel seu alliberament. Aquest llibre de l’escriptora osonenca em sembla una excel·lent parella del petit assaig “Sempre han parlat de nosaltres” que va publicar al 2019. La rebel·lia de la Najat incomoda no sols als integristes, sinó també a aquells que sota l’excusa de la multiculturalitat relativitzen el dret de les persones migrades, especialment les dones, a triar el seu camí.

També Kiko Amat situa a la perifèria, en aquest cas al Baix Llobregat, els brutals skin heads seguidors del Barça de “Revancha” (Anagrama). L’explicació de la seva vida des de la infància ajuda a entendre la seva evolució  i els seus actes. Amat ens ofereix tota la informació necessària per entendre el destí tràgic d’uns personatges amb els que costa empatitzar i a tal fi treballa un argot propi al que és fidel durant tot el llibre. Em sembla destacable com va generant, com una trena, amb una doble trama que va confluint a mesura que avança la història.

Javier Cercas dóna continuïtat amb “Independencia” (Tusquets) a “Terra Alta”, el llibre amb el que va guanyar el Planeta i va crear el personatge Melchor Marín, un mosso d’esquadra marcat per ser fill d’una prostituta que va ser assassinada i també per haver estat, òbviament en la ficció, el policia que va abatre a Cambrils els terroristes que havien fet una matança a les Rambles de Barcelona al 2017.  En aquest cas li toca descobrir qui fa xantatge a una alcaldessa de Barcelona que no és Ada Colau i a tal fi indaga en un passat tèrbol en el que un jove va voler entrar al món dels poderosos i va acceptar fer per ells serveis que incloïen la filmació de vídeos de violacions.Com sempre en l’obra de Cercas, el retrat social es combina amb l’estudi de les decisions individuals.

Acabo recomanant el darrer llibre del gran Luis Landero, qui a “El huerto de Emerson” (Tusquets), deixa fluir la seva ploma amb el sentit narratiu i la riquesa lèxica que el caracteritzen però amb més llibertat que mai. El resultat és un conjunt de peces que són un homenatge a la vida, a la família, a la literatura i, molt especialment, a l’ensenyament de la literatura que va ser la professió durant dècades del gran escriptor extremeny.