dimarts, 20 d’abril de 2021

El V Centenari dels Comuneros de Castella i 3

V Centenari Comuneros. “Amapola comunera, en todo el trigal se ampara”.

La celebració de la festa de Villalar cada 23 d’abril té una banda sonora pròpia. La va escriure el poeta Luis López Álvarez, i es van encarregar de posar-li música el grup Nuevo Mester de Juglaría.

https://youtu.be/2qR0NM42K9A

Luis López Álvarez va néixer a La Barosa (El Bierzo, província de Lleó) en 1930. Va iniciar la seva vocació poètica amb tan sols 13 anys. Va estudiar periodisme a Paris, especialitzant-se en estudis llatinoamericans. Molt vinculat culturalment a la República del Congo, va treballar des de 1968 com a funcionari internacional al servei de la UNESCO, principalment a l’àmbit d’Amèrica Llatina i el Carib.

La seva vida, tot i així, està profundament lligada als seus arrels. Va escriure Los Comuneros com a reivindicació, una característica intrínseca al moviment: una mena de rebutjar l'obscurantisme envers un dels episodis més importants de l'historia de Castella. Va començar a escriure el romanç en 1967, i va ser publicat el maig de 1971 per Cuadernos para el Diálogo, amb pròleg de Vicente Aleixandre.

El romanç en sí està dividit en pròleg i sis parts centrals, que descriuen la revolta des de l’arribada de Carles I a la Península fins a la derrota en Villalar, i un epíleg: el Canto de Esperanza, que està considerat l’himne oficiós de Castella:

Desde entonces ya Castilla
no se ha vuelto a levantar, ¡ay, ay!
No se ha vuelto a levantar
En manos de rey bastardo
o de regente falaz
Siempre añorando una Junta
o esperando un capitán.


El Nuevo Mester de Juglaría és un dels grups més veterans del folk en castellà. Gràcies a la seva feina de recopilació i reconeixement de la tradició musical castellana, va arribar a les seves mans el romanç de Los Comuneros poc després de la seva publicació. En una recent entrevista a El Norte de Castilla, un dels seus membres, Fernando Ruiz, explica com “ho van aconseguir”:

“L’adaptació en sí no va ser complicada, per les pròpies virtuts que tenia el text”. López Álvarez treballava llavors a La Habana com a diplomàtic, però una senzilla carta va ser suficient per a connectar lletra i música. Los Comuneros va ser un gran èxit dins de la música folk, arribant a vendre més de 100.000 discs i convertí la Guerra de las Comunidades en un cantar de gesta contemporani:

Común es el Sol y el viento,
Común ha de ser la tierra,
Que vuelva común al pueblo
Lo que del pueblo saliera.

Lletres que mantenen la seva vigència, gairebé 50 anys després. I que han ressonat a la Campa de Villalar juntament amb el crit de “Castilla entera se siente comunera” cada 23 d’abril… Fins i tot fa un any, durant el confinament estricte, amb un viral vídeo de You tube on els components del Nuevo Mester es van llançar a tocar el Canto de Esperanza des de casa. Avui ja és difícil dissociar la celebració de Villalar d’aquest grup de música folk. La narrativa de Los Comuneros sona a jotas i ritmes tradicionals castellans.

Elena Minguela