divendres, 30 d’abril de 2021

Fulles mortes.


Fa poques setmanes, un immens vaixell va obturar el canal de Suez provocant una interrupció severa del flux de petroli del Mitjà Orient i del tràfic de mercaderies entre Orient i Occident. L’economia mundial té el seu propi sistema circulatori i, dins d’aquest, el canal que va obrir Ferdinand de Lesseps entre 1859 i 1869, unint el Mediterrani i el Mar Roig, és la seva artèria caròtida esquerra; el canal de Panamà, la dreta.

La primera imatge que em va arribar de l’accident, una travessada eslora de quatre-cents metres, talment una immensa pancarta, en la qual es llegia en lletres molt grosses, GREEN, em va fer fantasiejar amb una de les memorables accions de Greenpeace de l’època del seu fundador Bob Hunter. Aquell activista va anunciar el canvi de cicle de les polítiques transformadores del roig al verd, en dir: “Si esperem fins que els humils heretin la terra, ja no quedarà res per heretar”.

Poc després vaig veure que davant i enganxat a GREEN i havia EVER, formant el nom del consignatari taiwanès, de ressonàncies de cançoner francès en la particular estètica vegetal i un xic perversa de l’Extrem Orient, que es tradueix com a “Fulles perennes”. Però la fantasia, amb tota la seva potència, ja havia ocorregut en el meu esperi, i potser en algun altre, amb el següent resultat: els ecologistes hauríem paralitzat l’economia basada en el petroli i en l’explotació dels treballadors. Una economia esmorteïda endemés per la pandèmia de la Covid-19, conseqüència de la destrucció dels ecosistemes naturals i la sobreexplotació animal.


Passat el miratge, un cop el canal ha estat desembussat, el sistema sembla reafirmar la seva perennitat. És així?

Els lectors que fa temps segueixen els D’Ací D’Allà  potser recordin l’elegia a una nevera què, prop de complir els vint anys, era afectada d’aturades recurrents.. Estava desnonada per tothom, inclòs pel seu company propietari, qui, en un últim gest i com aquell qui va a Lourdes decidí cridar per darrera vegada un altre reparador d’electrodomèstics. Aquell home va resultar tenir un talent inusual. Només treure la nevera de l’armari on vivia encaixada i mirar-li el darrera, va veure que tot el mal provenia de l’embussament d’un simple, mínim, tubet de plàstic. La subsegüent bufada va tenir l’efecte de l’alè del Senyor i la nevera va tornar a la vida i en ella segueix. Tanmateix té vint-i-dos anys, i tot i que de neveres com ella ja no se’n fan, seria ridícul tenir les expectatives de quan la vaig comprar. Elevant la reflexió a la salut humana, qui hagi patit algun problema del sistema circulatori sanguini i hagi tingut la sort de poder-se’n recuperar també seria ben il·lús si cregués que torna a ser jove.

En conclusió, els sistemes vius, inclosa l’economia tenen un veritable taló d’Aquil·les en els seus sistemes circulatoris. Els embussos que s’hi solen produir poden ser precipitats per una cura deficient, però es deuen a hipertròfies del sistemes en declivi. Al tipus de transports que avui requeix el Capital: vaixells, camions o avions gegantins, no els escau el nom de “fulles perennes” sinó el de fulles mortes que palesen la seva senectut.