El colombià Juan Gabriel Vásquez és, al meu parer, un dels millors escriptors llatinoamericans actuals. El seu tema recorrent és la constatació de com la força de la història, sovint expressada violentament, condiciona i fons i tot arruïna la vida dels éssers humans. A ‘Volver la vista atrás’ (Alfaguara), l’autor fa ús de la increïble joventut del gran director de cinema Sergio Cabrera, qui amb a seva família va anar a viure a la Xina, va ser conèixer la revolució cultural i va tornar a Colòmbia per combatre amb la guerrilla. Ni el novel·lista més atrevit hauria gosat imaginar unes peripècies com les que va patir la família Cabrera. Impressiona el ritme sempre intens de la narració, a l’alçada de la història.
L’israelià Door Mishani ha construït a ‘Tres’ (Empúries i Anagrama) una
novel·la que triguem molt en veure que és negra i fins i tot policíaca, amb la
violència sobre dones vulnerables com a protagonista. El text avança amb
aparent calma, fins i tot quan l’horror dels crims esparvera el lector fins
arribar a una resolució realment sorprenent i intel·ligent.
Edurne Portela, de qui ens han agradat ens els darrers anys tant els seus
assajos sobre països que han patit la violència política com les seves
novel·les a partir del mateix tema, decideix ara situar la trama de ‘Los ojos
cerrados’ (Galàxia Gutenberg) a un petit poble rural on una parella es
trasllada i on la dona acabarà trobant una història dura relacionada amb els
assassinats a la guerra civil.
Pablo Sánchez, català resident a Sevilla, on exerceix com a professor de Literatura, ha publicat ‘Yo no he muerto en México’ (Algaida), potser la seva millor novel·la. Fidel al seu estil, basat en un humor vitriòlic, Sánchez, qui també havia viscut a Mèxic, combina la crítica al món acadèmic i als patriotismes amb històries d’amor i amistat i fins i tot enuncia teoria literària mantenint en tot moment l’interès del lector.
1 comentari:
Efectivament coincideixo que "Volver la vista atras" és una bona novel·la d'un gran escriptor que m'ha descobert uns mons que coneixia molt de lluny.
Publica un comentari a l'entrada