dimarts, 14 de setembre del 2021

Retrat de Carlos Lesmes Serrano


Carlos Lesmes Serrano té l’aparença d’un noble pintat per El Greco, per la seva figura prima i esvelta, les seves faccions perfilades, la seva mirada neutra, el seu posat solemne, la seva indumentària negre, el seu pentinat estarrufat i la seva barbeta barroca. Però viu al segle XXI i es algú molt important: el president del Tribunal Suprem i del CGPJ. Es a dir, un pilar de l’Estat, sòlid i incommovible, talment com el seu rostre, que imposa temor reverencial, perquè deu estar confegit del mateix material petri amb que està fabricat aquell element arquitectònic.

Entre les seves funcions està, cada any i des de fa tres, vestir-se per a l’ocasió, i pronunciar un discurs per renyar els polítics en general, perquè no l’han fet fora de la seva feina temporal que ocupa per posar un altre membre de la Magistratura en el seu lloc, quan el més probable es que estigui encantat de que no ho hagin fet (o no ho puguin fer), per seguir gaudint de poder, honors, visibilitat, influència i emoluments.

Hom pensa que, si de veritat creu en el que diu, ja hauria dimitit del seu càrrec per provocar l’atzucac necessari per resoldre una situació constitucional i socialment anòmala. Però també és possible que Carlos Lesmes no pugui fer el que voldria fer, perquè se senti part, per activa o per passiva, d’un tauler complex i abstrús del que ell es una peça rellevant.

Mentre tant, emparat en l’angle cec de les lleis, pot seguir fent admonicions a Tiris i Troians, al poder executiu, al poder legislatiu, o a qui li vingui de gust -amb egrègies excepcions- i  segons li dicti el seu libèrrim biaix conservador, amb la tranquil·litat de saber que si per a uns es una nosa, per a uns altres es una benedicció, i qui dia passa any empeny.

Coetani de El Greco era el personatge del Lazarillo de Tormes, una obra mestra de la literatura espanyola, que explicava el trist avenir d’uns pobres buscavides que miraven de sobreviure amb el seu enginy amoral, i que mai van ser pintats per El Greco. El genial autor anònim del Lazarillo no es va veure amb cor de traslladar aquella atmosfera nihilista al centre de la rica cort castellana on devien pul·lular els antecedents històrics de personatges similars als que avui podria representar Carlos Lesmes Serrano. 


2 comentaris:

carme ha dit...

Fantàstic, com sempre, Carles!!!
És una situació surrealista la del CGPJ. Quin ciutadà normal ho pot entendre??
Abraçades
Carme

joana ha dit...

M'ha encantat llegir aquest retrat....