dimecres, 13 d’octubre del 2021

Taverna oníric


Fa molts anys aquí, lluny del centre turístic, vaig descobrir l’Alkimia, i ara, al mateix lloc hi he trobat l’ONÍRIC. De fet, pel què he llegit, és el mateix recorregut que va fer el xef, en Miquel Centelles, que després d’un àpat a l’antic Alkímia, va demanar feina a Jordi Vilà. Al cap del temps i un recorregut per bons restaurants, hi va obrir el seu propi local en forma de taverna, per fer més propera la seva feina a tothom. 
 L’Oníric manté el llistó de la qualitat i hi afegeix el de la senzillesa, decantant-se per la cuina catalana i els bons productors, amb uns macarrons, un fricandó, uns cigrons saltejats amb espinacs o unes croquetes de pollastre rostit, com les que faria l’àvia d’en Miquel, amb qui va començar a estimar la cuina. Però no ens equivoquem, quan dic senzill, no vull dir poc treballat; tasteu, tasteu el peu de porc farcit amb botifarra de perol! hi canten els àngels, que diria la meva -d’àvia-. 
Per acabar he de destacar un bon costum que ja començo a trobar en algun restaurant, i és el d’oferir d’entrada una ampolla d’aigua de la casa, per contra, també he de dir que la copa de vi és massa escassa, en fi, no existeix un món perfecte. Les postres et tornen a reconciliar amb aquesta taverna: tant la torrada de Santa Teresa, com el recuit de drap que vam tastar eren de matrícula d’honor (mil.lènials, això vol dir, més amunt d’un deu). 



c/Indústria,79
 https://www.tavernaoniric.com 

Ah, no sé si també ho feien abans del confinament COVID, però ara teniu la possibilitat d’encarregar alguns dels plats que tenen per emportar-vos a casa.