Amb el permís del nostre editor gracienc, he de recordar-vos que el millor barri de Barcelona
–i per tant del món- és el Poblenou. I això mateix deu pensar en Francesc
Bellart, qui ha fet ús d’aquesta antiga vila industrial –i ara preciosa,
diversa i viva víctima de la gentrificació- per escriure la seva “Crònica
fabulosa de la Mama Asya i la seva descendència” (La Campana). No tinc el gust
de conèixer l’autor, però estic segur de que coincidim en que algun dia varen
caure a les seves mans, com a les de tants d’altres, els llibres de Gabriel
García Márquez i d’Eduardo Mendoza, perquè el que més sobta en aquest text, amb
una preciosa portada de la gran Lita Cabellut, és la capacitat de relligar cent-setanta anys
d’història omplint la narració d’una barreja de realisme, imaginació, màgia i
un toc d’humor.
La Mama Asya és una madame
d’origen rus que regenta cap amitjans del segle XIX un prostíbul al passeig del
Triomf, actualment anomenat Rambla del Poblenou. I és també l’origen d’una
nissaga accidentada i poblada de personatges impossibles: nascuts a un váter o
concebuts a l’úter d’una dona morta; atracadors o místics; sensellar o líders
anarquistes… M’ha meravellat comprovar com es pot ajuntar sota un mateix fil
històries ben diverses, totes elles ubicades a un petit espai urbà que té com a
centre la confluència del carrer Ramon Turró amb la Rambla, on, per cert, també
podeu visitar la millor pastisseria del Barcelona -i, per tant del món-, que té
a la seva façana dos noms: Triomf i… Bellart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada