Famílies

Els quatre llibres d’aquest mes tenen en comú la presència de la família com un assumpte determinant. Això és especialment evident en la novel·la de Sara Mesa titulada precisament “La familia” (Anagrama). Tot i ser l’obra menys tèrbola de l’escriptora resident a Sevilla, la visió que dona de la família protagonista genera un fort neguit. La figura perfeccionista i controladora del pare condiciona greument la vida de la dona i els fills, que prendran camins ben diferents.

I què podem dir de la família del gran escriptor alemany Thomas Mann, marcada també pel seu geni i caràcter, si atenem al que explica a la seva biografia ficcionada lliurement per l’irlandès Colm Tóibín a “El mag” (Amsterdam/Lumen). Mann hi apareix amb les seves contradiccions, des de la forma de gestionar secretament la seva homosexualitat fins la seva ambigüitat inicial amb el règim nazi per no perjudicar la família jueva de la seva dona, la prioritat de l’estabilitat sobre el compromís o la relació de protecció i al mateix temps de duresa amb els seus fills. Tinc una feblesa especial per l’obra de Tóibín, resident part de l’any al pirineu català, i aquesta obra em confirma la seva enorme qualitat en la creació de climes i en la facilitat narrativa.

El colombià Héctor Abad Faciolince s’inspira en una vida real, la d’un capellà cultíssim, hiperactiu i malalt de Medellín, per escriure “Salvo mi corazón, todo está bien” (Alfaguara). El protagonista espera un trasplantament de cor a una casa habitada per dues dones i tres nens i descobreix que ha trigat mig segle en conèixer les alegries que pot donar una vida familiar. L’alegria i la fluïdesa del llibre em fan assegurar que cap lector de la celebrada “El olvido que seremos” es decebrà per aquest llibre, que inclou també múltiples reflexions sobre el que significa el sacerdoci. Anoto que l’autor va patir també, mentre escrivia el llibre, un episodi cardíac.

Santiago Lorenzo, resident solitari a un poblet messetari, porta uns quants anys sorprenent-nos i obtenint èxits de vendes amb llibres originalíssims, sobretot “Los asquerosos”, i amb un domini del castellà i dels seus girs i argots que provoca lectures molt divertides. Ara, amb “Tostonazo” (Blackie Books) manté l’estil i la força i uneix dues històries referents a sengles subjectes tòxics: un productor de cine i un tiet-avi del jove protagonista, qui ha d’anar a viure amb ell a Àvila. No trigarà en trobar un altre tipus de família basat sobre l’amistat i no sobre la sang compartida.