Una dama a Berlin

A Berlín s’hi està una dama, d’una reialesa finada.

Per la que va ser la meva quaranta-vuitena tardor vaig tenir l’honor, per un regal, d’anar de Badalona a Berlín a visitar una dama.  Malgrat que és d’edat avançada, permet el gaudi d’estar amb ella una breu estona, per no esgotar-la. Té una agenda apretada, és dona mundialment admirada. La porta d’on viu a partir de les 10 sempre és oberta, però hi has de quedar, no t’hi pots presentar sense avisar. Arribes, allà on t’espera,  per passadissos i sales molt grans. Viu en un palau.  És dona de poques paraules, té una aura misteriosa. Penso en les mans que la maquillen que la pentinen,  en els ulls que la vigilen. Penso en les persones, tantes, que se n’han enamorat. Finalment, et rep. Em sorprèn quant petit i elegant és l’espai que té destinat, arrodonit, vestit de verd, lleument il·luminat. Quanta serenor que emana. Et mira fixament, amb dignitat de reina. Tantes fotos que n’has vist, tants llibres d’ella has llegit i per fi la tens davant.  Els llavis d’un vermell terra pintats, no s’obriran. Saludo Nefertiti, d’Amarna, la bellesa més gran.