Futbol al desert 2

Desconec si a Qatar es balla més la dansa del ventre o la dels set vels, o cap de les dues. El cas es que vull repassar algunes qüestions d’aquest mundial de futbol, al ritme de la dansa dels set vels.

Aixecant el primer vel, observem com es la globalització futbolística. En pocs dies de mundial els equips asiàtics i africans han demostrat que no només corren; tècnica i tàcticament ja estan a gran nivell. Molts dels seus jugadors treuen molts bones qualificacions al Erasmus futbolístic que fan per Europa i els seus equips nacionals s’estan beneficiant.

Sota el segon vel trobem una competició amb 137 futbolistes nascuts a països diferents als que representen. Unes seleccions africanes on el 42% dels seus futbolistes han nascut fora d’Àfrica i més jugadors que mai amb 35 anys o més, com Alves, Cristiano, Modric, Neuer o Messi entre ells.

I donat que els anys pesen, sota el tercer vel han aparegut els primers ensurts soferts per il·lustres veterans amb les seves seleccions. Els més destacats, les derrotes d’Alemanya i Argentina front Japó i Aràbia Saudita. Per cert, el rei d’aquest país ha regalat a cada jugador un Rolls Royce amb valor de 500mil € per haver guanyat a Argentina.

Amagats sota el quart vel hem trobat milers de litres de cervesa; beguda finalment prohibida als estadis per les autoritats qatarianes, provocant l’enuig dels afeccionats i el perjudici econòmic a la marca Budweiser, patrocinadora d’aquest mundial i que ha decidit oferir al país que guanyi la copa del mon, tota la cervesa que no podrà vendre a Qatar.

El cinquè vel amagava una vessant desconeguda del entrenador espanyol Luis Enrique Martinez. Sense cap filtre s’ha llençat molt decidit a la gespa de Twitch. Interactua amb els seus fans sense complexes, parlant de futbol i de filosofia de vida. Amb més de mig milió de seguidors no sabem si Luis Enrique s’ho passa millor fent de “streamer” o d’entrenador.

I sota el sisè vel apareix la tensa realitat que han patit els jugadors iranians per denunciar la repressió del seu govern davant les protestes als carrers, des que una jove de vint i dos anys va morir després de ser detinguda per la policia de la moral iraniana. El primer partit no van cantar el seu himne i van rebre l’advertència que les seves famílies pagarien les conseqüències si feien el mateix els següents dos partits. Finalment van sotmetre’s al xantatge del seu govern que a més, segons la CNN, va reclutar desenes d’oficials del CGRI per vigilar i controlar-los.

I per últim, el setè vel no pot amagar l’absència de dones a les llotges dels estadis; la manca d’igualtat per raons de gènere i de condició sexual; ni la hipocresia de la doble moral de FIFA que argumenta els grans valors d’un esport com el futbol, al mateix temps que accepta els diners tacats de vulneració de drets humans i de les morts de treballadors durant la construcció dels estadis. A més, tot i les prohibicions de la FIFA que moltes seleccions lluïssin el braçalet “On Love” amb els colors del arc de Sant Martí, la reivindicació està present i dimarts passat, una afeccionat italià va irrompre a la gespa amb una senyera amb aquests colors. Resten una mica més de dues setmanes de competició futbolística i de reivindicacions igualitàries.