Pau Casals I

El Vendrell 1876 - Puerto Rico 1973. Violoncel·lista, pedagog, compositor, director i activista, pacifista de enorme projecció en tots aquests àmbits. Com a violoncel·lista tenia una personalitat, un so i una sensibilitat que el feren enormement apreciat. Va arribar a fer més de dos-cents concerts anuals tant com a solista com a membre del trio que formà amb el pianista Alfred Cortot i el violinista Jacques Thibaud. Els enregistraments dels trios de Franz Schubert són una joia, un referent en la interpretació de la literatura de la música de càmera. 

Fer la llista de músics amb qui va tocar suposa anomenar a tots els intèrprets, compositors i directors d’arreu del món de la música europea i americana. Pau Casals va popularitzar les sis suites de J.S.Bach, oblidades durant molts anys (Felix Mendelson les rescatà de l’oblit), va fer-ne els enregistraments després d’un estudi molt seriós. Les suites de Bach són l’obra per excel·lència de tots els violoncel·listes. Bach fou el músic que més estimava Casals, cada dia en tocava una suite. La gran popularitat i estima que tingué li obriren, també, les portes de la composició i la direcció d’orquestra. 

Casals no fou un director tècnicament impecable, però aprofundia en les obres que dirigia amb tal passió que l’encomanava a tots els membres de l’orquestra. Com a compositor l’obra més popular és “El pessebre” per orquestra solistes vocals i cor; el seu germà Enric, a l’ombra de Pau, l’orquestrà.