Molts problemes

Comencem l’any amb llibres que fan referència a problemes dels nostres temps. Per cert, els tres primers estan escrits en català. “L’instant abans de l’impacte” (Periscopi) de la Glòria de Castro va ser reconegut com llibre de l’any pels llibreters catalans, probablement per la barreja de dos motius: l’agilitat del text, que el fa especialment llegible, i el tractament original d’un tema actualment molt important, el de la difícil conciliació de la feina i la família per una dona de mitjana edat. En aquest cas, la feina és una “no-feina”, ja que la protagonista pateix un assetjament consistent en no rebre cap encàrrec, tot i esperant la seva rendició.

Francesc Serés mostra valentia en ser potser el primer en tractar la decepció de molts independentistes amb el curs que ha pres el Procés. A “La mentida més bonica” (Proa), una parella de professors d’institut celebra el dia de la seva jubilació mentre pateix el desengany i intenta recuperar els nexes perduts. Interessant reflexió la que tracta Serés. Segur que n’hi haurà més.

El mallorquí Sebastià Alzamora ens mostra a “Ràbia” (Proa) a un home  passejant a una gossa i compartint moments amb altres vianants a una platja urbanitzada. Dos esdeveniments tràgics i altres fets inesperats condicionaran el seu camí en un territori social i urbà que es descompon.

Ja he recomanat alguna vegada els llibres de la francesa Delphine de Vigan, plens d’una humanitat que molts agraïm. A “Els nens són reis” (Edicions 62/Anagrama) s’enfronta a un tema de molta actualitat, el de com alguns influencers condicionen la seva vida familiar, inclosa la de menors d’edat, a la seva activitat a les xarxes socials. La desaparició de la filla d’una dona dedicada a aquesta feina ens serveix en aquest llibre per posar en qüestió tot el muntatge.

Acabo proposant la lectura d’un text autobiogràfic de l’editor brasileny Luiz Schwarcz. Tot i que no sigui conegut a Europa, em sembla interessant per dos motius relacionats: la història de la fugida de l’holocaust dels seus antecessors hongaresos  i, sobretot, el relat vivencial  dels greus episodis de depressió que ha patit i que han generat en ell reflexions profundes que ara comparteix a “El aire que me falta” (Random House).