El gran comiat de Camilleri

Manuel Vázquez Montalbán té entre els seus mèrits, que són molts i variats, haver creat una autèntica escola per a la novel·la negra moderna. Entre els seus seguidors ha tingut un lloc especial fins a la seva mort el sicilià Andrea Camilleri, com demostra que el protagonista de la seva coneguda sèrie policíaca es digui Salvo Montalbano. Tots els seus llibres em semblen recomanables, però m’ha satisfet molt especialment el seu darrer lliurament, “Riccardino” (Edicions 62/Salamandra), escrit fa molts anys però reservat per l’autor per ser editat quan ell faltés. El que té d’original aquest llibre és que el protagonista dialoga amb l’autor, en una discussió pirandelliana sobre qui manega la trama. Les converses Montalbano-Camilleri m’han semblat brillants, tant per la seva reflexió metaliterària com pel sentit de l’humor que traspuen. Pel que fa a l’objecte de la investigació, l’assassinat del director d’una oficina bancària… bé, en aquest cas és el de menys, ja ho llegireu vosaltres.

Hem d’agrair al Club Editor que no sols doni veu a nous autors en català i recuperi alguns dels clàssics en la nostra llengua, sinó que també  s’atreveixi amb traduccions com la que ara ens ocupa. “La veritat sobre la llum”, de l’islandesa Audur Ava Ólagsdóttir, parla de les dones que ajuden a veure la llum, a néixer. Ho fa amb to poètic i amb un conjunt d’històries diverses sobre una nissaga de llevadores que han treballat en circumstàncies molt diverses, sovint amb moltes dificultats, al llarg dels anys.

Vaig proposar fa uns mesos els llibres de la recent Nobel Annie Ernaux i m’he aplicat la recomanació  amb lectura de la seva segona novel·la, “La mujer helada” (Cabaret Voltaire), escrita fa quaranta anys. Novament ens trobem amb literatura testimonial sobre una dona d’origen humil que va coneixent la universitat, l’amor, el matrimoni i la maternitat i s’interroga pel seu paper en aquest recorregut.

Segur que entre els lectors d’aquest blog es troben molts amb animals de companyia i en concret amb gossos. També en tenia un, un preciós Schnauzer anomenat Bruce, l’escriptor d’Esplugues Jordi Macarulla. La mort del Bruce inspira “Ahora estarás conmigo” (Editorial Baile del Sol), un recull d’escrits que descriuen des del primer dins l’últim dia la convivència fecunda del gos amb l’autor i la seva família. Cal destacar que la tendresa que traspua queda tamisada per un estil auster que evita la sensibleria però arriba a emocionar, fins i tot als que mai no hem tingut un gos a casa.