"Ja pots xiular, que si l'ase no es vol moure". Llegeixo que així es diu en català la frase castellana derecho al pataleo, però no sé si en aquest cas s'hi adiu.
El tema és el següent: cada vegada més llegeixo comentaris elogiosos sobre restaurants que després em deceben enormement, potser tenen una bona cuina, però ofereixen racions minúscules a preu de plat complet i a més ho esmenten com a propostes a compartir!
Posaré com exemple el darrer lloc on he estat: "El Pollo". Podeu pensar que amb aquest nom, i si t'hi acostes... amb la pinta que fa, no sé si hi hagués entrat mai, però ho vaig fer després d'anar-me trobant comentaris en diferents mitjans.
Resultat: una barra llarga i sorollosa, un fons amb unes quantes taules juntes, on el soroll encara era més alt, una carta escrita com si fos una factura amb un full petitó al costat d'un ram de flors de plàstic (o així ho recordo).
L'oferta: tots els vins a 28 euros l'ampolla, per descomptat la copa a 4,5 euros, petita i escassa, com ja comença a ser costum arreu; unes ostres a la bilbaïna que no tenien res d'especial, a banda que la meva amiga de Bilbao que m'acompanyava mai n'havia sentit a parlar; unes sardines amb salsa de piparra (tres lloms al mig d'un mar de salsa massa picant) i una ensalada russa, el millor de l'àpat. Total 40 euros (afegiu-hi un cafè ristretto i un canya de cervesa).
En resum: aquest és un exemple potser una mica extrem, però el cert és que darrerament o ens hem tornat molt poc exigents o l'excés de demanda (tothom ens hem tirat al carrer, turistes i autòctons), fa que tota mena de restaurants es vegin amb cor d'oferir molt poc per molt, i d'aquí la meva sentida queixa en aquest blog.
PD. Per cert, sembla que el més famós és una truita de patates, que només
la tenen unes hores al dia, i quan s'acaba... cal que tornis. En fi...
Entrades
4 comentaris:
Bon dia, Hermínia,
Com ja saps, segueixo atentament el teu "Radar gastronòmic", i et dono la raó, internet està ple d'elogis a restaurants que no es mereixen ni un trist aprovat!
Suposo que hi ha diverses raons.
La primera, sempre diem amb la Sara, és que la gent ja no sap cuinar, i tot els hi sembla bo.
La segona, i més trista, és la pedanteria d'acceptar plats horrorosos i dir, per no quedar malament, que allò és gloriós, o encara pitjor, voler fer passar gat per llebre, i ser tan pedant, que un plat sense gens de gràcia culinària, volem fer l'esnobisme de dir que és genial.
Sincerament, encara escric ressenyes, ara a Google (perquè m'ho deixa fer en català) abans a TriAdvisor (els he deixat perquè sempre ha de ser amb l'idioma de l'imperi) dels llocs on vaig, però he deixat de llegir els comentaris d'altres ressenyadors, perquè sembla que ho facin a exprés, i donen altes puntuacions a coses infames, o baixes puntuacions perquè s'han enfadat per una bajanada.
Sobre la quantitat dels plats no dic res. M'he fet gran i començo a agrair els plats petits, si són bons. Quan vaig a un restaurant de platets en solc demanar dos per a mi, i no picotejo el dels altres.
Comn a fidel lector del Blog i habitual dels comentaris et convido, si et fa gràcia, a col·laborar amb alguna de les teves ressenyes que complementarien les de l'Hermínia. Només caldria que me n'enviessis alguna en word i jo ja l'editaria i il·lustraia com faig amb les d'ella. L'extensió convé, com les de l'Herminia, que sigui moderada perquè avui els lectors digitals llegeixen curt... Salutacions cordials
Hola Pere, jo com tu feia ressenyes a tots els llocs que anava per Tripadvisor, però també he deixat de fer-ho, de fet tinc un munt d'entrades. Les crítiques que m'arribaven de gent que hi escrivia per amiguisme em van descoratjar poc a poc i la pandèmia 2020 va fer la resta.
Pel blog només comento llocs de BCN i més esporàdicament, d'altres llocs de Catalunya. La gran majoria de lectors són barcelonins, i no fan com els de comarques que ens desplacem amb gran facilitat.
M'agradarà llegir les teves ressenyes en el futur.
Una abraçada, ens veiem aviat, ho tinc pendent ;-)
PD. A mi m'encanta compartir plats (també és una manera d'estalviar i diversificar el tast), per això el fet que s'enpetiteixin, ho fa cada cop més difícil.
És un luxe tenir-vos com a referent!
Publica un comentari a l'entrada