CECÍLIA BARTOLI (1966)
La Bartoli és
realment un veritable fenomen de la natura amb unes facultats prodigioses, tant
pel que fa al timbre i el color de la veu com a la extraordinària facilitat per
modular-la. Això li permet fer unes interpretacions, especialment de música
barroca, que crec que ningú ha pogut igualar. D’altra banda té una personalitat
d’una gran empatia que qui vulgui pot contrastar en el documental “Cecilia Bartoli
Friends” que es pot veure al canal Caixaforum plus i que recomano
vivament.
L’escoltarem a
l’ària “Agitata da due venti“ de l’òpera
La Griselda de Vivaldi. És una mezzo de coloratura al·lucinant!
3 comentaris:
Impressionant.. quin donini de la veu… gràcies!
Bestial! acollonant! Em falten adjectius per descriure aquesta meravella.
No conec el llenguatge operístic, però els refilets de la Bartoli no els fa ningú més
Publica un comentari a l'entrada