Aquests dies estan fent una pel·lícula italiana "C'è ancora domani" que m'ha semblat molt recomanable.
Està dirigida per Paola Cortellesi que alhora interpreta el paper de la protagonista.
Explica la història d'una família romana en els difícils anys cinquanta acabada la II guerra mundial. Anys de fam i de dificultats. Rodada en blanc i negre té uns tocs d'estètica neorrealista combinada amb alguns elements d'humor. Sobretot si ho comenteu amb algú que ja l'hagi vista no accepteu cap spoiler
No trigueu gaire a anar a veure-la perquè avui en dia les pelis, encara que siguin bones, duren dos dies esperant ser projectades en alguna de les plataformes de la televisió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada