Elia Bastida.
L`Èlia Bastida és la nova estrella sortida, com no, de la fàbrica
Chamorro, la Sant Andreu Jazz Band. L´he escoltada en viu varies vegades, i
espero seguir-ho fent, acompanyada pel Joan Chamorro Trio, amb en Josep Travé a
la guitarra i l´Ignasi Terraza al piano. Malgrat la seva joventut l´Elia ha
assolit un notable nivell de maduresa artística i com altres components del SAJB,
canta força bé i toca un altre instrument, el saxo tenor.
El seu estil recorda vivament el del gran violinista, Stephan
Grapelli, impulsor del Hot Club de France els anys 30 del segle passat.
Amb el guitarrista Django Reindhart ens van deixar gravacions inoblidables ,que
tots els fans del jazz coneixem. Grapelli , que va viure fins al noranta i pico
d`anys, va tocar a Barcelona varies vegades però és impensable que l`Elia
donada la seva edat el pogués veure. Malgrat això crec que ha assimilat l´estil
del mestre de manera admirable.
Recentment ha gravat una sèrie de composicions en memòria de
Grapelli acompanyada pel excel·lent el
saxofonista Scott Hamilton i ha fet incursions espectaculars en l`àmbit de la bossa
nova i la música brasilera.
Escolteu en primer lloc aquesta interpretació de “Que reste-t-il
de nos amours “ on tothom està molt inspirat.
A “Anniversary song” el violí de la Bastida sona fantàstic.
I que us puc dir de L`Elia cantant a “Izaura “ excepte que ho fa
estupendament
Entrades
1 comentari:
Certament, bones interpretacions i selecció, per què no dir-ho?. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada