Artesania

L’extremeny Jesús Carrasco ha escrit ja unes quantes boníssimes novel·les. Ara ens presenta uns fets de la vida real de la seva família centrats en la recuperació d’una casa al camp prestada de la que sabien que en algun moment havia d’anar a terra per una promoció urbanística. Això no els va aturar en el seu propòsit d’anar-la arreglant. “Elogio de las manos” (Seix Barral) és un preciós homenatge al treball manual, a tot allò que els éssers humans poden fer amb paciència dedicació i carinyo, fins i tot quan no hi ha perspectives pel fruit d’aquests esforços.

L’irlandès Colm Tóibín reprèn quinze anys després la vida d’Eilis, la protagonista de “Brooklyn”, a “Long Island” (Ara llibres i Lumen). Ara, el fet d’haver de quedar-se amb el fill nascut de la infidelitat del marit fa que s’hagi de plantejar el seu futur durant un viatge de retorn a Irlanda on també retrobarà l’home que hi va deixar abandonat. La subtilesa i la profunditat de Tóibín continuen sent esplèndides.

Tampoc no ha perdut brillantor el bostonià Dennis Lehane, autor de novel·la negra conegut sobretot per “Mystic River” i per ser coguionista de la sèrie mítica “The wire”. “Golpe de gracia” (Salamandra) rescata uns successos d’ara fa cinquanta anys, quan les autoritats educatives de Boston varen decidit barrejar nens blancs i negres dels barris obrers i varen trobar una resposta negativa entre els descendents dels irlandesos. I tot això a la fi de Vietnam i de Nixon i a l’inici de la irrupció de les drogues. Els paral·lelismes amb els temps de xenofòbia i racisme que vivim es fan evidents.

Segur que molts lectors coneixen la periodista i restauradora Àngela Vinent. A “Adeu a Mô” (Pagès) recupera la història del seu avi menorquí, un home emprenedor que va haver d’acabar marxant amb la família al Poblenou. Tinc en comú amb l’Àngela que són precisament Menorca i el Poblenou els meus dos paisatges vitals preferits, excel·lentment tractats en aquest text amb format de novel·la. 

També el Jordi de Manuel centra al Poblenou la distòpia “Àcars” (Obscura), on narra una pandèmia que, en lloc de confinar la gent a casa, l’obliga a viure al carrer. Sense l’experiència de la COVID, potser ens semblaria impossible el que ens diu l’autor, però creieu-me que les narracions que inclou el volum generen un neguit ben fort.