Fa uns dies vaig llegir a ¨la Vanguardia" un excel·lent article de Manel Pérez amb aquest títol
L'articulista feia referència a un tema certament
preocupant. La renda i el consum per habitant, a Espanya deduït l'efecte de la inflació, es a dir en euros del mateix poder adquisitiu, no han
pràcticament augmentat en els darrers 20 anys. Estan estancats. L'augment del PIB prové bàsicament de l'augment de la població ocupada a conseqüència de la immigració. A Catalunya passa més o
menys el mateix.
Quan es tracta d'explicar les causes, en Manel Pérez ho atribueix
bàsicament a les característiques del model productiu, centrat excessivament en el turisme i la
construcció, dues activitats de baixa productivitat i baixos sous, en detriment
de la indústria que en els darrers anys ha experimentat un clar retrocés en
termes relatius. De resultes d'això economia creix però la productivitat no, i
si a més es produeix, com en anys recents, un cert grau d'inflació, la combinació de preus alts i salaris baixos
esdevé un còctel explosiu.
Estic completament d'acord aquesta anàlisi, però trobo que li falta un element important que es el mal funcionament i la baixa productivitat de les administracions públiques en general i de les institucions en particular. Posaré alguns exemples perquè m'entengueu.
L'agència tributària. És una de les administracions que millor
funciona, els contribuents ho sabem de sobres. No obstant l'altre dia per haver presentat fora de termini l'IVA de la meva reduïdíssima activitat professional,
em va caure un recàrrec de 10 euros. Sabeu quantes pàgines tenia la notificació
que en van enviar a casa i que vaig haver d'anar a buscar a Correus, perquè a casa no em van trobar? Cinc pàgines. No cregueu que als contribuents aquesta actuació els ha
costat bastant més de 10 euros?
L'administració de justícia. El funcionament de la
justícia a Espanya es pot qualificar com a mínim de grotesc. La justícia és contradictòria, cara i sobretot lenta, tan
lenta que no és justícia. El darrer cas que he llegit, el de
les menors abusades a Múrcia per uns homes de negocis, ha trigat la barbaritat de deu anys en arribar a judici, amb la qual cosa
la majoria dels culpables se n'han sortit "de rositas". Tothom parla de la reforma de la justícia , però ningú fa res per millorar-la dotant-la dels medis
necessaris.
Els Ajuntaments. Falta habitatge, però parleu amb
qualsevol promotor i us dirà que es triga més a obtenir els permisos que a
construir. És un dels molts exemples que es poden posar
sobre la burocratització de les administracions municipals que afecta a tot el
que fa referència al sol. A Catalunya el desenvolupament de les energies
renovables acumula un retard considerable degut a les traves administratives.
Les obres públiques. Quants anys fa que es va
començar a fer l'estació de la Sagrera ? Quants anys fa que la Diagonal està empantanegada amb
el ditxós tramvia, que per a més inri quan es va consultar no va obtenir
l'aprovació popular? Em costa entendre que la reforma de la Via
Laietana o la de la Rambla, i en general qualsevol obra pública no es pugui
portar a terme amb molta més celeritat. Les obres públiques en aquest país s´eternitzen. A Barcelona ho patim cada dia. I no parlem de l’exemple més paradigmatic: el inacabable Corredor
mediterrani per on, per cert, circula el 53 % de les exportacions espanyoles.
La meva conclusió és que les administracions públiques en general
funcionen malament. Estan massa burocratitzades. Són lentes, mal coordinades i poc productives i no crec
que els manqui personal. El que els manca és racionalització i en molts casos
informatització. El sector públic és una part molt important de l'economia, si la
seva productivitat és baixa també ha de ser-ho la productivitat global.
Ara passem a les institucions,
La Monarquia. Que me'n dieu del comportament del rei emèrit?
La cúpula judicial. Hi ha algun país de la UE on
la justícia estigui tan absolutament polititzada que enlloc d'aplicar la llei es dediqui a obstruir deliberadament
la que no li agrada? És acceptable que la judicatura estigui tan
polititzada. ?
Els Parlaments. No em vull allargar, però és habitual en els països europeus el
comportament caïnita dels dos grans partits espanyols, que dediquen més temps
al "Y tu más" que a governar o a fer alguna proposta alternativa,
simplement alguna, des de l'oposició?. És raonable l'espectacle que donen a Catalunya
els partits independentistes?
El Nobel d'Economia d'aquest any s'ha concedit a tres economistes americans pels seus treballs sobre la influència de la
qualitat de les institucions en la productivitat i el progrés dels països. Són autors d'un llibre titulat "Porqué fracasan los países ". Posen l'exemple de Nogales, una ciutat pràcticament dividida en dues meitats per la
frontera entre Mèxic i Estats Units. El mateix clima, la mateixa gent, però una
diferència important, al Nord les institucions son participatives i inclusives, al Sud són corruptes i extractives. Com a resultat, la
diferència de progrés entre les dues zones és més que considerable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada