dilluns, 11 de novembre del 2024

La nostra Injusticia


La justícia a casa nostra és quelcom inimaginable que està arribant a uns extrems que no tinc adjectius per qualificar. Deixem de banda l’extrema politització de les més altes instàncies del sistema - Tribunals suprem,  Audiència Nacional, Tribunal Constitucional o CGPJ - que estan controlades pels jutges més reaccionaris al servei dels partits de dreta i extrema dreta que impunement interposen tota mena de recursos inversemblants i sense fonaments contra els seus rivals polítics, que els jutges de torn accepten a tràmit i així comença la persecució mediàtica.

Els retards en que es produeixen els judicis son interminables. Anys i anys esperant els judicis com per exemple els dotze del cas Pujol, que ara tenen la barra d’anunciar-lo pel novembre del 2025. Uns retards que si els esmentéssim ompliríem pàgines de casos.

Però es que avui acabo de llegir que el jutge del cas Errejon ha suspès sine die les declaracions i tramitació del procés. I sabeu per què? Doncs  perquè resulta que l’advocadessa de la denunciant està embarassada i caldrà esperar com a mínim que es produeixi el part i la baixa maternal posterior de uns quants  mesos! Us imagineu qualsevol altre servei públic que quan algun dels intervinents caigués malat s’hagués de paralitzar: Les baixes de l’arquitecte d’una obra pública o el metge d’un hospital que ha d’operar un pacient, per exemple, aturarien la construcció de l’edifici o l’operació del malalt ? Doncs en el cas de la justícia ho fan sine die i sense cap mena de vergonya.

No vull continuar perquè no acabaria però es evident que la situació i el funcionament de la justícia es un dels principals problemes del país que cap govern ni les forces socials semblen capaces d’afrontar; uns perquè no volen i altres perquè no gosen. I com que hem fet del principi de la independència de la justícia un tabú que bloqueja qualsevol intervenció sobre ella les possibilitats de reestructurar-la i millorar el seu funcionament són inexistents.