El restaurant Bisavis, és per les ocasions, tant pel
seu preu, com per l’alt nivell de la seva cuina on la senzillesa no està
renyida amb el plaer de fer un àpat ben maridat que t’ompli els sentits i no
només l’estómac.
Vaig descobrir el
Bisavis fa uns anys, es tractava d’un local molt petit al carrer Tavern, amb un
barra en angle recte per a un màxim de 10 o 12 persones, que eren ateses
directament pel xef que anava confeccionant els plats en aquell moment, fent
tots els papers de l’auca.
Havia llegit unes
molt bones ressenyes de la feina de n’Eduard
Ros, i el cert és que l’entrada no fou precisament plaent, suposo que hi
posa tanta passió que pot resultar brusc si no se sent correspost, però he de
dir que al llarg del sopar la situació va canviar radicalment i em vaig
convertir en “fan” de la seva cuina. Ho admeto, no és un cuiner convencional. Ex-advocat,
autodidacta, bon sommelier, és exigent amb ell mateix i amb els comensals del
seu petit restaurant.
Ara, acaba
d’obrir un nou local al carrer Bruc, on ja tinc reserva per la segona setmana
de gener i on entenc que l’ampliació de les dimensions i de l’horari, per
convertir-se també en un bar de vins, l’obligaran a haver de compartir l’espai
amb algun treballador, tot i que ell sempre ha dit que no porta bé les
jerarquies, ni cap amunt ni cap avall.
Caldrà veure si
se’n surt de portar els dos restaurants amb la mateixa filosofia de considerar
al client un convidat a casa, en un vis a vis, cara a cara, i amb la mateixa
confiança, cal dir. El que sí és segur, és que ha aconseguit ser un referent en
el món de la restauració i en el dels vins, que segons diu, és el que cada
vegada més l’apassiona i vol poder compartir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada