Aliança transatlàntica

Ara que està en crisi la relació entre les dues bandes de l'atlàntic, us proposo unes lectures de tres senyors i un senyor que van a banda i banda de l'oceà. Començo per una nord-americana, la veterana Elizabeth Strout , que no creu que estigui entre les lectures preferides (suposant que en tingui alguna) de Mr. Donald Trump. A “Explica-m'ho tot” (Edicions 1984 i Alfaguara) l'autora recupera alguns dels seus entranyables protagonistes habituals per centrar-se en un Bob Burgess, rodejat de crisis familiars i afectives amb un passat molt especial com a teló de fons en revisió. Novament, Strout emociona, com sempre, des de la senzillesa. 

Saltem al amb Sud. L'argentí Jorge Fernández Díaz (no confondre amb l'exministre aficionat a l'espionatge) guanyà el premi Nadal amb “El secreto de Marcial” (Destíno), on recupera la història -i els misteris- de la vida del seu pare, amb qui no va tenir la millor relació. La xilena Paulina Flores narra a “La proxima vez que te vea , te mato” (Anagrama) la vida precària d'una llatinoamericana que forma part d'una relació poliamorosa amb un humor molt eficaç.

Acabem amb l'única representant europea d'aquest post, la pratenca Rosa Ribas, qui a “Los viejos amores” (Tusquets) torna a explicar amb un estil tan lleu com addictiu uns casos enrevessats dels detectius de la molt especial família Hernández, amb el barri barceloní de Sant Andreu com a escenari preferent de les seves evolucions.

Si em permeteu un consell comercial, no arrisqueu massa regalant qualsevol d'aquests llibres per Sant Jordi. I menys encara llegint-los .