Fets reals i ficcions

 

Aquest post pre-vacacional està dividit en dos apartats ben diferents i, a més, hi haurà dues propines. El primer apartat és de llibres sense ficció publicats per tres veterans que estan entre els millors novel·listes en castellà. L’ateu i anticlerical Javier Cercas va acompanyar el Papa Francisco al seu darrer viatge, el que va a fer a Mongòlia. Va aprofitar per preguntar-li per la vida eterna. El resultat és un gran reportatge sota el títol de “El loco de Dios en el fin del mundo” (Random House), que potser sols peca d’una extensió excessiva. El colombià Héctor Abad Facioline explica a “Ahora y en la hora” (Alfaguara) el seu viatge a Ucraïna, on va presenciar la mort de la novel·lista Victoria Amelina, víctima d’un míssil rus. Molta atenció a les reflexions -i les expiacions- de l’autor Antonio Muñoz Molina que recorda a “El verano de Cervantes” (Seix Barral) els seus decennis de lectura recorrent del Quixot, amb observacions penetrants i brillants i explicacions del que aquest gran llibre ha significat per molts altres autors.

El segon apartat és ben diferent: femení, més jove, ficcional i en català. L’Alba Gómez Gabriel ha guanyat amb “Jo soc l’última plaça” (Edicions 62) el Premi BBVA Sant Joan. Es tracta d’un retrat molt original en les formes de l’afectació dels canvis urbans sobre una plaça del barri de Gràcia, els seus habitatges i els seus locals. La Laura Gost dibuixa a “El món es torna senzill” (Empúries) l’evolució des de la infància fins a la maduresa d’una noia orfe i bulímica, incloent les seves relacions amb els homes, les amistats, el pare, el germà i, sobretot, la presència protectora de la mare absent.

Les propines són dos llibres breus. L’italià Dario Voltolini homenatja el seu pare, un professional de la carnisseria, a  “Invernal” (Asteroide). I la periodista Blanca Lacasa narra a “El accidente” (Asteroide) una passió molt especial... i molt patida.

Bon estiu, amb llibres, i ens retrobem al setembre!